La força científica de Catalunya

Aquests dies circula per la xarxa un acudit gràfic que capta força bé la situació que vivim. A l'esquerra de la imatge es veu un transatlàntic anomenat Is Pain que s'enfonsa per la proa enmig de grans explosions. El passatge del vaixell es concentra a la popa. A la dreta, un bot salvavides anomenat Catalonia , ple de gom a gom de passatgers amb armilles que remen disciplinadament, s'allunya seguint un cartell que diu " To Europe ". Els passatgers del transatlàntic criden als del bot: "¡Ehhhh! ¡Ustedeees! ¡Los catalaneees! ¡Que ese bote es muy pequeñooo, y van a tener que remaaar! ¡Después no piensen que les dejemos volver, eh! "

En el moment que Catalunya es planteja fer la seva pròpia via i que surten les veus de sempre fent el discurs de la por, és important ser conscients que el nostre és un país fort en molts àmbits. Amb un 16,2% de la població de l'actual estat espanyol, el nostre país té una potència molt superior al seu pes demogràfic. En el terreny esportiu, quasi la meitat de les medalles aconseguides per Espanya en els darrers Jocs Olímpics les van guanyar esportistes catalans. En el terreny econòmic, les exportacions catalanes han crescut un 6,7% els darrers 12 mesos i ja suposen el 28% del total exportat per Espanya. Amb un 0,1% de la població mundial, Catalunya genera un 0,5% del comerç exterior mundial. De fet, un estat català exportaria un 50% del seu PIB a fora de les seves fronteres, la mateixa proporció que Alemanya. Però voldria centrar-me en el terreny científic.

La producció científica de Catalunya és el 26% de la producció científica de l'actual estat espanyol i un 0,9% de la producció científica mundial, és a dir, 9 vegades el que li correspondria per població. En termes comparatius, Catalunya ja supera països com Àustria, Finlàndia i Noruega, tot i dedicar menys recursos a la R+D. Això és cert tant si ens fixem en el nombre absolut d'articles escrits com en l'impacte normalitzat (citacions rebudes per aquests articles). El nostre país també excel·leix en el nombre d'ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC), els ajuts europeus que s'atorguen només a recerca d'altíssim nivell: n'obté 7 per milió d'habitants, una xifra semblant a la de Suècia; 3,6 vegades superior a la del conjunt de l'estat espanyol, i gairebé 7 vegades superior a la d'Espanya sense Catalunya. En termes absoluts, Catalunya obté més de la meitat dels ajuts ERC de tot l'estat espanyol.

Si ens fixem en la posició de les universitats catalanes pel que fa a recerca científica, el darrer rànquing elaborat per la Universitat de Granada reflecteix que les dues universitats més ben situades de l'Estat són catalanes (UB i UAB), i que entre les 13 més ben situades n'hi ha 5 de catalanes (a més de les dues anteriors, hi ha la UPC, la UPF i la URV). Val a dir que en el rànquing mundial d'universitats més utilitzat, el de Xangai, ni les universitats catalanes ni certament les espanyoles no ocupen encara les posicions que caldria. Ara bé, això s'explica en part pel fet que, a diferència del que passa en altres països, una part important de la producció científica de Catalunya (i d'Espanya) es fa en centres de recerca a fora de les universitats, que no són comptats al rànquing.

Pel que fa a recerca industrial o preindustrial, el nombre de patents europees per milió d'habitants sol·licitades per Catalunya és el doble que el d'Espanya, però només la meitat de la mitjana europea. En aquest sentit, la indústria catalana no només hauria d'exportar molt, com ja fa, sinó augmentar el nivell tecnològic de les seves exportacions. Un bon nivell tecnològic, a banda de suposar més valor afegit, és una protecció contra la deslocalització.

¿I com s'han assolit els resultats anteriors? El 2009 el nostre país va dedicar l'1,68% del seu PIB a R+D, superior a l'1,38% d'Espanya, però sensiblement inferior a la mitjana de la UE-25 (2,01%), a la xifra del Japó (3,44%) i a la dels Estats Units (2,77%). En qualsevol cas, podem afirmar que pel que fa a la recerca acadèmica, la productivitat catalana és elevadíssima: la bona situació de la ciència del país és espectacular tenint en compte els recursos de què disposa.

En resum, tornant a l'acudit gràfic que he esmentat a l'inici, certament haurem de remar per convertir-nos en un estat capdavanter d'Europa, però tenim els braços forts, sabem on anem i, per sobre de tot, tenim il·lusió.