Hamilton ja no ha de demostrar res més

Quatre títols mundials del motor en joc a una punta i altra del món, i el que més ens afectava -el de Márquez a MotoGP- encara s’haurà d’esperar a l’última cursa. València serà un esclat, com ahir ho va ser l’Hermanos Rodríguez.

Lewis Hamilton es va proclamar campió mundial per quarta vegada en un escenari amb un ambient impressionant. Al circuit mexicà feia dies que s’havien exhaurit les entrades per veure l’antepenúltima cursa de la temporada. Els aficionats locals necessitaven estímuls com l’espectacle d’ahir per oblidar el terratrèmol que setmanes abans havia deixat gairebé quatre-cents morts. És en aquests moments quan l’esport exerceix l’efecte balsàmic que li atorguem.

Els gestors d’activitats culturals de Catalunya es queixen de la fugida d’espectadors, tensos a causa de la situació històrica.

A esportistes com Hamilton o com Márquez -que tot i que té el títol a tocar, el podria perdre en un escenari decisiu en quatre ocasions- els hem d’agrair sempre que ens ajudin a esbargir-nos. Són clars exemples de passió, de generositat a l’hora de fer la feina; dos estils contundents que contribueixen a engrandir l’espectacle.

Al de Cervera els seguidors de Rossi encara no li han perdonat les baralles que van tenir en el passat. Al britànic, els d’Alonso no n’hi deixen passar ni una des que a la temporada 2007 tots dos van coincidir a McLaren, amb un clar favoritisme de l’escuderia pel seu compatriota.

Curiosament, Márquez sempre ha parlat meravelles de l’italià, el seu heroi de la infància. I Hamilton ha reconegut moltes vegades (l’última dijous) la qualitat de l’espanyol, a qui considera el millor de la graella. Els elogis en sentit invers acostumen a ser freqüents.

N’hi ha que s’entesten a obligar els herois de l’esport a convertir-se en models de vida a imitar per tothom. Jo no hi estic gens d’acord. Els admiro pel que fan com a esportistes, no pel que són fora del seu àmbit laboral.

A Hamilton l’han massacrat freqüentment pel seu estil de vida, que massa sovint ha enfosquit la lluentor de la seva trajectòria esportiva. És el que passa quan un esport es converteix en popular: que es barregen coses.

Però, honestament, amb un palmarès com el que té: ¿algú encara es creu amb l’autoritat moral de posar en dubte Hamilton com un dels millors pilots de la història?