Adeu al cotxe?

Barcelona és lluny de l’ideal de ciutat sostenible que forma part de l’imaginari col·lectiu

Aquesta setmana s’ha reunit a Barcelona el jurat internacional del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà, que és un observatori privilegiat de les ciutats europees. Cada dos anys, s’hi presenten unes 300 obres de millora dels espais públics realitzades a tot el continent, de manera que és un termòmetre excepcional dels debats de fons que afecten les ciutats europees.

Una de les controvèrsies d’aquest any ha estat provocada per la candidatura d’una autopista de nova construcció prop d’Anvers, a Bèlgica. ¿Pot ser considerada un veritable espai públic, una autopista?

Sens dubte, es tracta d’una via que connecta centres urbans i econòmics, i que per tant en facilita el comerç i l’intercanvi. És també un espai clau en una era de mobilitat extrema com l’actual. Alhora, construir noves autopistes sembla una resposta a unes ciutats cada vegada més disperses pel territori, que difuminen la frontera entre el que és urbà i el que és rural, accentuen l'empremta ecològica i s’allunyen de la tradició europea de fer ciutats compactes pensades de manera prioritària per als vianants. En aquest sentit, una nova infraestructura viària seria el 'mal necessari' per respondre a aquesta nova realitat.

És molt pertinent el debat que aquests dies està proposant la Sala Beckett, amb obres de teatre, instal·lacions artístiques i conferències

L’autopista també podria ser considerada un espai molt propi del món actual, un no-lloc, per dir-ho com Marc Augé. Lluny de ser espais carregats d’identitat, història i relacions, els no-llocs només permeten la trobada furtiva entre persones i limiten el potencial d’urbanitat i ciutadania propi dels espais de la ciutat.

Ara bé, en ple canvi climàtic, quan les ciutats europees ja comencen a fer front als seus efectes, ¿una nova autopista pot ser considerada el símbol del camí prioritari a emprendre? Arreu, els cotxes són els responsables del 30% de la contribució dels centres urbans al canvi climàtic, així com els causants de greus problemes de salut, tal com han subratllat centres d’investigació capdavanters com ISGlobal. A Barcelona, diàriament hi entren més cotxes que a Manhattan i la contaminació de l’aire provoca 700 morts prematures a l’any. En ser una ciutat compacta, Barcelona té una bona ràtio de viatges a peu, però també una excessiva densitat de cotxes: mentre que a Londres hi ha 1.200 cotxes per quilòmetre quadrat, a Barcelona aquesta xifra s’eleva fins als 7.000. Aquí, els vehicles privats ocupen el 60% de l’espai públic però només garanteixen el 20% dels desplaçaments. Aquest desequilibri allunya Barcelona de l’ideal de ciutat sostenible, saludable i mediterrània que segueix formant part de l’imaginari col·lectiu.

Grans capitals en les quals ens emmirallem, com Londres, París o Nova York, estan prenent mesures punteres per abordar aquest repte, que no passen per construir noves autopistes que acaben incentivant l’ús del cotxe, sinó per promoure el transport públic i la prioritat dels vianants. Per això és tan pertinent el debat que aquests dies està proposant la Sala Beckett, amb obres de teatre, instal·lacions artístiques i conferències que conviden a reflexionar sobre quin hauria de ser el paper del cotxe en la nostra societat.