El paper dels mitjans de comunicació groguistes

Al Japó, darrere de la política ultranacionalista d’Abe, hi ha un ambient antixinès o anticoreà bastant generalitzat. En la formació d’aquest ambient, el paper que hi juguen els mitjans de comunicació groguistes no és gens menyspreable. Vegem les portades recents del diari vespertí Fuji, que té un tiratge de més d’un milió d’exemplars, plenes de lletres grosses de colors llampants: “El secretari d’Estat dels EUA critica durament el govern coreà, que insisteix en el que va passar a la Segona Guerra. Està boig!”, “Mestresses de casa japoneses revelen les mentides de Corea sobre esclaves sexuals”, “Calla, govern Xinès! Calla, govern Coreà! Un home de l’estat de Texas dóna suport a la posició d’Abe sobre el temple xintoista de Yasukuni”.

Algunes revistes setmanals tenen també aquesta tendència. La Bunshun (més de 650.000 exemplars) ha publicat articles titulats: “Com dominar una Xina arrogant i una Corea bandolera”, “L’exèrcit coreà tenia esclaves sexuals en la Guerra del Vietnam”, “El pare de la presidenta Park Geun-hye (l’expresident coreà Park Chung-hee) era el responsable de controlar les esclaves sexuals per a l’exèrcit nord-americà” , “El Japó i la Xina, al caire de la guerra - Reportatge desesperat des de la Xina: «Que morin els japonesos», cridant això em van llançar verdura podrida!”

Un espai prou gran de les prestatgeries de les llibreries japoneses sol estar ocupat per llibres anti-Xina o anti-Corea. Alguns dels títols: La Corea mentidera: la realitat que els japonesos han de saber, Per què la Xina no té futur mínim, Per què els xinesos i els coreans no tenen cor humà... Un llibre titulat Sobre la Corea idiota va vendre més de 200.000 exemplars.

Per què publiquen aquests articles i aquests llibres? És perquè es venen bé. Hi ha molta gent que els compra. Diuen que cada poble té el govern que es mereix. També és veritat que cada poble té els mitjans de comunicació que es mereix.