DONA'M JOC

Per la igualtat

Diumenge vinent és el dia 8 de març, el Dia de la Dona, tal com està categoritzat. Des del meu punt de vista, fins que les coses no siguin igualitàries completament, tots els dies haurien de ser dies de la dona, no n'hi ha prou que fem un dia de reivindicació i sortim al carrer totes i tots –perquè ja no només som les dones que sortim, també hi ha un gran nombre de la societat masculina que creu que hauríem de tenir els mateixos drets. 

Perquè no pot ser que encara sentim coses com: "Xutes com una nena", "Corres com una nena", "De debò que vols jugar a futbol? No creus que hauries d'anar a ballar?", "Vols dir que això seràs capaç de fer-ho?", "Pots o t'ajudo?", "Ves amb compte no et facis mal", "Has de ser més femenina i jugant a aquests esports no ho ets gaire", "Potser hauríeu de jugar amb faldilla", "No creus que ja et toca quedar-te embarassada i no entrenar tant?". Podria estar-me així tota la columna i no l'acabaríem. 

Tot això ho tenim tan integrat a la nostra ment que moltes vegades som nosaltres mateixes les que ens posem aquestes barreres. Pensem que potser he de fer alguna altra cosa per guanyar-me la vida, que amb l'esport és molt difícil perquè no es cobra o, si hi ha un salari, és molt baix comparat amb el dels homes. Crec que el que hauríem de fer tots és una mena de rentat de cervell i començar de zero, fer un reset. M'encantaria treure'm del cap micromasclismes que tinc sense jo adonar-me'n, vull no tenir prejudicis cap a res ni cap a ningú i molt menys per una qüestió de gènere. Ara que cada vegada som més gent conscienciada, és l'única forma de poder aturar-ho. Esclar que hem de sortir diumenge al carrer a manifestar-nos, que les coses encara estan a anys llum de com haurien d'estar, però també hem de manifestar-nos en el nostre dia a dia, i canviar i dir les coses que no compartim o que nosaltres mateixes no fem bé. Sí, cal dir les coses, perquè passen a ser una realitat. És l'única manera que les canviem. Només necessitem sentit comú i ganes de voler canviar les coses. Amb educació sempre guanyarem, perquè com ja he dit moltes vegades, ara ja no ens tirarem enrere. Només volem igualtat, només volem el que ens pertoca com a persones igual de capacitades que vosaltres.