Els Grammy es queden amb Sam Smith
BarcelonaMadonna va sortir-se amb la seva i, gràcies a uns estudiats dots de provocació -mallot torero i cul a l’aire per presentar el tema Living for love, el primer senzill del seu nou disc, Rebel heart (vegeu Gent, pàgina 45)-, va acaparar flaixos i titulars. Però els Grammy de veritat, els principals premis de la indústria musical, que celebraven la 57a edició a l’Staples Center de Los Angeles, van anar per un altre cantó. La sensibilitat i la candor li van valer al cantant soul britànic Sam Smith quatre Grammy de sis nominacions.
Amb només 22 anys i una curtíssima trajectòria, Smith es va erigir com el gran vencedor de la nit gràcies al seu àlbum de debut, In the lonely hour, publicat fa menys d’un any i que va ser el segon més venut d’Anglaterra el 2014. A més dels Grammy a millor àlbum pop vocal i al millor nou artista, també es va endur dos premis per Stay with me, com a millor cançó i gravació de l’any. Ja diuen que la venjança és un plat que se serveix fred, perquè Smith va dedicar el cabàs de premis a la persona de la qual es va “enamorar” -i que no el va correspondre-: “Gràcies per trencar-me el cor l’any passat, perquè m’has fet aconseguir quatre Grammy”, va dir a l’home a qui havia suplicat cantant que es quedés amb ell en el seu famós single.
Dos clars vencedors més van ser Beyoncé i Pharrell Williams, dues de les estrelles planetàries que actuaven a la gala -una coincidència gens difícil tenint en compte que es va poder gaudir de 23 actuacions i 26 cançons a càrrec d’artistes de primera divisió, en una cerimònia que va durar igual que els Goya-. La diva texana es va endur els gramòfons d’or per la millor actuació de R&B i la millor cançó de R&B (per Drunk in love ), a més d’un tercer guardó per l’àlbum Beyoncé. I Williams, que va trobar la manera de reinterpretar el seu famós Happy amb el pianista Lang Lang, el compositor Hans Zimmer a la guitarra i un cor de gòspel, es va imposar en les categories de millor actuació pop individual, millor vídeo i millor àlbum urbà contemporani. A més, en l’actuació va aconseguir colar un subtil homenatge al noi negre mort per un policia a Ferguson, tant amb la vestimenta com amb el gest coral de posar les mans enlaire.
Però qui els va passar la mà per la cara a tots -a Beyoné, Sam Smith, Pharrel Willams i Ed Sheeran- en la categoria reina de millor àlbum de l’any va ser el nord-americà Beck, amb Morning phase, que també va ser considerat el millor disc de rock. “Vam fer aquest disc principalment a casa meva, així que voldria donar les gràcies als meus fills per estar desperts més temps del compte”, va dir el californià. El guardó va ser tan sorprenent que qui va exercir de robaplans aquí no va ser Madonna sinó el raper Kanye West, que va pujar a l’escenari amb el gest de voler prendre-li el premi. Potser era una broma autoreferencial, perquè el músic va fer de veritat aquest paperot el 2009 a la gala dels MTV quan va reivindicar per a Beyoncé un premi que va ser per a Taylor Swift, però al final de la gala West -que té 21 Grammy però se sent maltractat- encara insistia que era una injustícia per a Beyoncé.
Entre els llatins es van endur premis el panameny Rubén Blades, els porto-riquenys Calle 13, el colombià Carlos Vives, el mexicà Vicente Fernández i Arturo O’Farril & The Afro Latin Jazz Orchestra.
La gala dels Grammy va estar salpebrada amb moments pensats per a una audiència milionària. La primera actuació d’AC/DC en aquests premis, el duo format per Tony Bennett i Lady Gaga cantant Cheek to cheek o el curiós trio de Rihanna, Kayne West i Paul McCartney, que es va posar a ballar tot sol a l’escenari. Barack Obama va protagonitzar un vídeo en què denunciava la violència domèstica: “Depèn de nosaltres, de tots nosaltres, crear una cultura en què la violència no sigui tolerada”. Prince va llançar un altre missatge a favor dels drets civils: “Els discos encara importen, com els llibres i les vides dels afroamericans”.
