L'èxode del poble armeni no acaba de tocar fons
Més de 350.000 euros li està costant a l'erari públic armeni que aquest curs acadèmic i els vinents els escacs siguin assignatura obligatòria a les 1.400 escoles del seu territori. Tota una aposta arran de la victòria de l'equip d'Armènia en el campionat mundial d'escacs que es va fer el juliol passat a la ciutat xinesa de Ningbo. En poques setmanes l'escola armènia va dissenyar un programa per tal de "garantir l'èxit de les generacions futures". Són paraules il·lusionades i qui sap si il·lusòries dels responsables del projecte. Perquè darrere la voluntat de "fer d'Armènia una superpotència dels escacs" s'intueix el neguit d'una societat i d'un estat que contemplen impotents el buidatge del país. L'èxode de desenes de milers de persones que cada any busquen una vida millor fora d'Armènia.
A punt de complir-se un segle del genocidi que va detonar la gran diàspora, la República d'Armènia sorgida fa vint anys de la desintegració de l'URSS no ha trobat encara la fórmula per frenar la sortida massiva dels seus ciutadans. Els escacs podien ser un al·licient circumstancial, però no pas un antídot.
Cada any almenys 60.000 armenis deixen el país. La majoria -un 65%- se'n van cap a Rússia. La resta s'escampa per Europa i Amèrica. Des del 1992 es calcula que gairebé un milió i mig d'armenis -un terç de la població- han emigrat, i que molts són gent de bon perfil professional, mà d'obra qualificada. Darrere la fredor estadística hi batega l'ànsia personal, humana, d'una vida millor, i també l'horror d'una administració que ja no sap què fer per parar la desbandada. Els sectors socials més conscients han començat a organitzar-se per transmetre la necessitat de quedar-se al país.
Armènia sense armenis?
El grup juvenil opositor Hima (ara) ha llançat una campanya amb dues consignes bàsiques. "Armènia sense armenis?" i "Prou d'emigrar a Rússia!" Per als joves de Hima, Rússia és la culpable del drama en oferir residència i feina -una política de caçatalents- sense cap altre requisit que demostrar el domini de la llengua russa i "considerar Rússia com una pàtria". El Kremlin ho posa fàcil perquè la majoria dels armenis tenen vincles i parents a Rússia. A més, des de la independència i arran de l'enfrontament amb l'Azerbaidjan pel conflicte de l'Alt Karabakh, Moscou hi té forces d'interposició i ha tractat Armènia com una mena de protectorat. L'efecte crida, doncs, arriba des de Moscou a la societat armènia amb fluïdesa i contundència. Ara com ara és gairebé impossible resistir-s'hi.
I més enllà del suport moral de França, que ha tipificat com a delicte la negació del genocidi del 1915 perpetrat pels turcs, a Armènia li està arribant ajuda des d'un angle geopolític impensable. L'estat armeni, un dels trenta-tres que hi ha al món sense sortida al mar, n'arribarà a tenir -si res no es torça- gràcies als bons oficis de l'Iran, interessat a desplegar influència a l'àrea del Caucas. Una via de ferrocarril de quasi sis-cents quilòmetres unirà Armènia amb el port iranià de Bandar Abbas, al golf Pèrsic. Una aliança per esquivar el ferri bloqueig de fronteres que encara hi manté Turquia.
