La Diada, entre el rebuig a la repressió i l’anhel de República

Els partits confien en una nova manifestació massiva en un context d’incertesa sobre el camí a seguir

Torra i Torrent amb la flama del Canigó durant l’inici de l’acte institucional. / CRISTINA CALDERER

Els 365 dies que han passat de la Diada del 2017 a l’Onze de Setembre del 2018 són els més llargs, com a mínim, des que va començar el Procés. Fa un any centenars de milers de persones van sortir al carrer amb l’esperança de votar l’1 d’octubre i el dubte de fins on arribaria la repressió d’un Estat en contra. La voràgine va començar just després: l’octubre de la il·lusió pel referèndum, la ràbia per la repressió i la desafecció per la declaració fallida d’independència. La tardor amb els primers presos polítics i exiliats. L’hivern amb majoria absoluta independentista que no va trobar forma de fer govern fins a la primavera. L’estiu de batalla de llaços atiada per Ciutadans. 365 dies de mobilització permanent en què l’independentisme sempre ha respost, malgrat tot. I malgrat tot, aquest dimarts hi haurà una nova manifestació massiva per la Diada, a la Diagonal de Barcelona.

A les 17.14 h, una onada visual i de so recorrerà l’artèria barcelonina per reivindicar el mandat de l’1 d’octubre i reclamar fer efectiva la República. La memòria dels presos i exiliats també hi serà present, amb els familiars en un lloc destacat de la marxa i el record en els parlaments. Cadascú tindrà un motiu per anar a la manifestació, com resava el vídeo promocional de l’ANC i Òmnium: “Vine amb la pancarta que vulguis”.

I és que, més enllà de centrar la reivindicació de la manifestació en la República, serà la primera vegada des del 2012, any que va esclatar del Procés, que el camí polític no està definit. Des d’aleshores, els independentistes han sortit a manifestar-se tenint clar que hi havia un objectiu compartit amb els partits i un pla marcat. Hi ha hagut Diades de pressió a la classe política i d’altres d’escalfament cap a una cita a les urnes, però en totes el camí estava traçat. Aquest any hi ha un horitzó (la República i la llibertat dels presos) però no un pla de navegació.

L’estratègia no està gens clara. Quim Torra va fer una conferència el dia 4 en què havia de detallar el seu full de ruta, però l’ambigüitat va governar les seves paraules: va fer una quadratura del cercle entre les dues pulsions que divideixen els partits, entre la desobediència i el diàleg. Hi ha consens que el Procés va per llarg i que només triomfarà si és amb la perseverança de la gent. Però més enllà d’això, hi ha evidents diferències retòriques que s’han traduït, a la pràctica, en tensions constants al Parlament.

Torra: “Visca Catalunya lliure”

Les diferències es van fer evidents ahir. Més enllà de les crides a participar a la Diada i a fer-ne una festa cívica i pacífica -amb un recordatori a no fer cas de provocacions interessades-, els missatges polítics divergien. “El nostre Govern s’ha compromès a fer efectiva la República. (...) Aquest és un poble que se sent i es vol lliure. Que ha decidit ser sobirà del seu destí”, deia ahir Torra en el seu discurs institucional, un missatge en què cridava a resistir i recordava la votació que va portar Catalunya a lluitar amb les armes contra Felip V. Torra va acabar amb un crit insòlit en un missatge institucional: “Visca Catalunya lliure”.

La retòrica de xoc i la promesa de “fer efectiva la República”, que el president combina amb les crides al diàleg, contrastava amb les paraules que l’exvicepresident Oriol Junqueras deia al matí en una entrevista per escrit a TV3 des de la presó. El líder d’ERC posava èmfasi en el referèndum pactat i apuntava que no hi havia més “dreceres” en el camí a la independència, dos dies després que el republicà Gabriel Rufián demanés “punxar la bombolla de l’independentisme màgic”.

Les desavinences sempre han tensionat l’independentisme, i la manca de pla per “fer efectiva la República” pot desembocar en una demanda que ahir ja se sentia a la marxa organitzada pel Govern: “Ni un pas enrere”. ¿Això es traduirà en una pressió als partits perquè posin fil a l’agulla i defineixin una estratègia? A les direccions de les formacions sobiranistes, on es treballa amb la seguretat que la manifestació serà un èxit, hi ha dubtes -i en alguns casos inquietud- sobre quin missatge rebran avui del carrer.

Les entitats, malgrat els matisos entre una i altra, posen el llistó alt. Elisenda Paluzie (ANC) i Marcel Mauri (Òmnium) van coincidir ahir, en una entrevista aCatalunya Ràdio, a destacar les dificultats del diàleg i a exigir fermesa als partits. La presidenta de l’ANC va remarcar que la via unilateral “és l’única possible, malgrat la seva dificultat”, i va titllar “d’independentisme màgic” -un clar retret a ERC- confiar en un referèndum pactat. Amb menys duresa, també té dubtes sobre la possibilitat d’una entesa amb l’Estat Marcel Mauri, que va avisar: “Haurem de fer més vegades actes de desobediència com el de l’1 d’octubre”.

La primera de moltes

La d’avui serà la primera Diada d’un Procés que sembla passar del “tenim pressa” que ha marcat els primers anys a mirar a mig termini. Tots els plans dissenyats des de la Diada del 2012 s’han intentat, excepte aquells que requerien la col·laboració de l’Estat: una consulta no vinculant, unes eleccions plebiscitàries, un referèndum teòricament vinculant i la declaració unilateral d’independència, sempre considerat com l’últim ressort del Procés.

Esgotades les vies que va plantejar la classe política, l’independentisme segueix sortint el carrer. La Diada marcarà l’inici d’una sèrie de jornades commemoratives en què hi haurà espai per a cada reivindicació: el 20 de setembre es recordarà la repressió; l’1 d’octubre, la força dels ciutadans units als col·legis; el 3, la unitat dels partits i l’aval del rei a les porres de l’1-O, i el 16 hi haurà una gran mobilització pels presos -farà un any que els Jordis van entrar a la presó-, a la qual l’independentisme vol sumar-hi els comuns.

Tot ha de desembocar en la resposta al judici pel Procés, el punt d’inflexió marcat pels partits: donen per fet que una sentència condemnatòria trencarà les vies de diàleg i pot abocar a un nou escenari unilateral. Més enllà d’això, l’única concreció de les formacions és que, per avançar, caldrà que l’independentisme segueixi sortint al carrer. La política torna a reclamar la mobilització per avançar. I avui, a la Diagonal de Barcelona, l’independentisme respondrà. Malgrat tot.

Els lemes de la Diada

2012

Catalunya, nou estat d’Europa

2013

Via catalana per la independència

2014

9-N votarem, 9-N guanyarem

2015

Via lliure a la República

2016

A punt

2017

La Diada del sí

2018

Fem la República Catalana

Etiquetes