METEOROLOGIA

L’estiu del 2017, al podi dels més tòrrids

Els dies de calor forta a Lleida s’han multiplicat per quatre respecte a la mitjana climàtica

S’ha acabat l’agost i, per tant, l’estiu meteorològic, que comprèn els mesos sencers de juny, juliol i agost. Les dades confirmen que a Catalunya la calor d’aquest any ha sigut de les més difícils d’empassar. La temperatura mitjana d’aquests últims tres mesos té pocs precedents, i dels cinc observatoris analitzats per la secció de meteorologia de l’ARA en tots se situa en el podi dels més càlids. Només hi ha hagut un o dos estius, depenent de l’observatori, que hagin registrat una temperatura mitjana més alta que la d’aquest any. A tot arreu, l’estiu del 2003 continua sent el referent de l’estiu més calorós que hàgim passat.

Les mitjanes d’aquest any se situen entre 2,5 i 3,5 graus per sobre de la normalitat, si agafem com a normalitat el període de referència entre el 1961 i el 1990. També crida l’atenció que la majoria dels anys més càlids són molt recents. Per exemple, a l’aeroport de Reus 3 dels 4 estius més càlids que s’hi han viscut des del 1959 són el 2015, el 2016 i el 2017.

Mirats per separat, tots tres mesos s’han situat clarament per sobre de la normalitat, però és el juny el que se n’ha distanciat més. Les temperatures extraordinàries de l’inici de l’estiu només són comparables a les del 2003.

A l’espera de les dades oficials del Meteocat, hi ha altres indicadors que també expressen clarament que aquest no ha sigut un estiu fàcil: Lleida ha igualat el seu rècord de dies de calor forta, només l’any 2003 hi va haver tants dies en què se superessin els 35 graus com aquest any. Aquest estiu, com el 2003, hi ha hagut 46 dies en què s’ha superat aquest llindar de temperatura a l’observatori de l’escola agrària. La dada encara crida més l’atenció si es té en compte que, durant el període entre el 1971 i l’any 2000, la normalitat va ser que un estiu tingués de mitjana 12,5 dies de calor forta. Aquest any n’hi ha hagut gairebé 4 vegades més. S’ha passat d’estius amb 1 de cada 8 dies de calor forta, a un estiu amb calor forta dia sí, dia no.

A l’espera de més pluges

Les precipitacions sempre tenen una distribució més complicada de resumir, però en general l’estació càlida ha sigut clarament seca, sobretot l’agost. Segons dades del Meteocat, durant els últims 30 dies la majoria de comarques han registrat menys de la meitat de la pluja habitual, tot i la regada més o menys extensa d’abans-d’ahir. També segons el Servei Meteorològic de Catalunya, les condicions dels últims 6 mesos es poden considerar de “sequera forta” en comarques com el Gironès, la Selva i el Baix Empordà, i també al Baix Ebre i al Montsià. Les dades són més preocupants com més distància s’agafa: la fotografia dels últims dos anys ensenya condicions de “sequera extrema” en molts punts de la costa i del prelitoral.

La bona notícia és que probablement la nit de diumenge a dilluns hi haurà més ruixats i tempestes, i dijous que ve hi podria haver encara una tercera tongada de pluges igualment irregulars, però més o menys extenses. A llarg termini els models de predicció estacional no ofereixen una idea gaire clara de com serà la tardor. Les prediccions de l’agència nord-americana NOAA aposten per un setembre amb poca pluja en general al Mediterrani, mentre que els pronòstics de l’Agència Estatal de Meteorologia, fets a partir d’una combinació de models, no entreveuen tendències clares ni de sequera ni de pluges abundants de cara als mesos vinents.

Etiquetes