Publicitat
Publicitat

Per què no poden apujar-se els impostos

Llegeixo el programa electoral de Podem. La Vanguardia, amb ànim de fer mal, l’ha sintetitzat amb el següent titular: “Podem basa el seu programa en la pujada d’impostos”. En realitat, el document és bastant més caut, i l’únic que hi trobo són inconcretes pujades a les rendes i els patrimonis alts i baixades a les rendes i els patrimonis baixos. Abunden les expressions “se revisará y en su caso” i “ en la medida de lo posible”. Dit d’una altra manera: els enemics de Podem adverteixen que volen apujar els impostos i ells volen fer veure que no és ben bé això.

Ara bé, Podem i l’esquerra en general podrien defensar obertament la necessitat d’apujar els impostos amb tres arguments contundents.

En primer lloc, la pressió fiscal a Espanya és baixa en relació als països del nostre entorn. A l’Europa Occidental, només Irlanda la té més baixa, i els envejats països nòrdics la tenen molt més alta. Si a Espanya, de cada 100 euros que es produeixen a l’any, 38 van a les administracions públiques, en aquells països n’hi van entre 51 (Suècia) i 58 (Dinamarca). D’altra banda, aquestes últimes xifres no són cap extravagància, perquè Àustria, França i Bèlgica també recapten per sobre del 50%. Així doncs, sembla que hi ha marge, i no sembla lògic no aprofitar-lo tenint en compte que les administracions públiques espanyoles estan gastant molt més que aquells 38 euros; concretament, 44. La diferència és un dèficit que engreixa un deute que tard o d’hora haurem de pagar, i amb interessos.

En segon lloc, Espanya té un greu problema de desigualtat. A tot arreu els rics són més rics que els pobres, però a Espanya ho són molt més. Així, la proporció entre el que ingressa el 20% de la població més rica i el 20% més pobre és de 6,3 vegades, quan als països nòrdics oscil·la entre 3,3 (Noruega) i 4,3 (Dinamarca); a França o Alemanya és de 4,5. És una gran diferència. Ara bé, quina millor manera hi ha de millorar la situació dels nostres pobres que augmentar els impostos als rics i repartir-ne la recaptació entre ells? Això últim podria fer-se directament, via subsidis de tota mena, o indirectament reforçant l’ensenyament, la sanitat i el suport a la dependència, avui malmesos per les “retallades”.

En tercer lloc, la interpretació més estesa (encara que al meu entendre equivocada) de la doctrina de Keynes és que l’única manera de combatre l’atur és augmentar la despesa pública. Krugman, per exemple, ha venut molts exemplars d’un llibre que prometia que la crisi s’acabaria ràpidament amb aquesta recepta. Com que les economies subjectes a l’euro no poden augmentar la despesa endeutant-se més que el que els permeten els mercats financers, es fa imprescindible augmentar els impostos per poder gastar amb una mà el que s’ha recaptat amb l’altra.

Així doncs, per què no apugem els impostos?

Els representants del PP i tots aquells que s’autodenominen liberals responen que perquè amb impostos baixos les coses van millor: la gent té més diners a la butxaca per gastar-se’ls com vulgui, sigui consumint, que és una manera de dinamitzar l’economia, sigui invertint, que és la manera de crear llocs de treball i riquesa. Aquest argument no s’aguanta, naturalment, perquè el cert és que els països d’impostos alts no tenen ni la meitat de problemes que nosaltres en termes d’atur, desigualtat o crisi dels serveis públics.

El cert és que els impostos no s’apugen ni s’apujaran mentre no hi hagi altre remei perquè la classe mitjana no ho vol. ¿I per què la classe mitjana ho ha acceptat en països tan inequívocament democràtics com els del centre i el nord d’Europa? Perquè la classe mitjana està disposada a pagar molts impostos només si es donen dues condicions. La primera, que qui els hagi d’administrar sigui íntegre. Ara bé, la percepció popular és que els nostres polítics no tan sols han distret massa vegades diners públics cap a butxaques privades, sinó que ho tornaran a fer de seguida que puguin. La segona, que el beneficiari dels impostos sigui algú molt semblant. La classe mitjana considera que els impostos han de ser com les aportacions a les despeses comunitàries: uns diners que aportem tots per gaudir-ne tots. Les societats molt desiguals estan poc inclinades a pagar molts impostos perquè qui omple les escoles i els hospitals públics semblen gent estranya, per ètnia o per estatus. Les esquerres s’equivoquen pensant-se que els països nòrdics són equitatius perquè tenen impostos alts. Poden tenir impostos alts perquè són molt equitatius.

El problema d’Espanya és que tard o d’hora caldrà apujar els impostos, perquè no es pot estirar permanentment més el braç que la màniga. Em temo que aquell dia es posarà de manifest que no s’hi han cultivat les necessàries virtuts de la integritat pública, la disciplina i la solidaritat.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT