Com sempre, i vas que t'estrelles

Quin problema tinc amb l'anunci d'Estrella Damm? Doncs bàsicament que com a persona major d'edat que beu cervesa em sento tractada, publicitàriament, com si fos una preadolescent que encara beu fanta. No tenim dotze anys, senyors publicistes. Si no és, esclar, que estiguin anunciant birra per a futures bledes menors d'edat que aquest estiu decidiran acabar-se elles soles una mitjana sencera per primer cop a la vida. M'ofèn que algú es pensi que, any rere any, m'empasso aquesta comèdia. Si bé en temporades anteriors aquest món idíl·lic em semblava una proposta publicitària purament estètica i bonica, ara ja començo a pensar que els de l'agència han posat en pràctica el mètode "agafa fama i fote't a jeure". La publicitat és l'abanderada de la creativitat, de l'enginy, del factor sorpresa... i resulta que ara ja es nota que cada any treuen el patró del calaix mentre s'enriuen de nosaltres dient allò de "farem contents els catalans (i mallorquins)". En tenen prou construint la postal que toca. Trien el paisatge, seleccionen uns immillorables models i escullen la cançó. Perquè aquesta és una altra: no tinc clar si ens volen vendre cervesa o promocionar un disc. S'hi suma, a més, aquest missatge subliminar del país que retraten de l'escudella de galets, el tovalló del Messi i ballar a la platja. Aquest patriotisme naïf (potser massa estès, és veritat) que ja deixa satisfet si ensenyen bé el paisatge i com n'estem d'orgullosos. Aquest estiu de somni que ens estampen cada any a la pantalla acaba posant nerviós. És cert que la publicitat no és precisament cinéma vérité , però quan els anuncis carreguen d'idealisme infantil la realitat, acaben per expulsar-te de la història. T'autoexclous, també perquè en una època en què a tots se'ns demana que ens reinventem n'hi ha uns que viuen de renda i et tracten com una mas-sa adotzenada que s'estova davant la mateixa història. Que què tenim? Una presa de pèl.