Les claus del Múrcia-Barça

Deulofeu, el més descarat

De l’onze de circumstàncies a la Copa es podien fer tres grups: el dels habituals que busquen el seu moment per ser titulars, el dels suplents pràcticament inèdits i el dels joves. Del primer grup, i amb permís del concentrat i competitiu Mascherano, Deulofeu va ser el millor. Li va faltar encert en el regat al primer temps, però va millorar a la segona meitat. D’una centrada seva va venir el 0-1 i d’un doble dríbling el 0-2 que sentenciava. Va assumir el desafiament del tècnic, que volia jugadors valents.

L’empenta de Valverde al descans

Què hauria passat a Múrcia sense el 0-1 d’Alcácer al minut 43? Probablement el desenllaç hauria sigut similar, però l’avantatge va treure pressió a un Barça massa pla al principi. El primer xut va arribar al minut 39. Descontent amb això, Valverde va demanar més als seus jugadors. No volia que passessin desapercebuts, i a la represa Arnáiz va començar a encarar, a prendre riscos. Qui no va entrar gaire en joc va ser Alcácer, desaparegut en zones centrals. Ae Denis i Aleña, per dins, també els va costar.

El rigor del capità Mascherano

El més perillós d’ahir era prendre’s el partit poc seriosament. Era especialment difícil per als veterans, que acumulen tants duels importants que poden menysprear uns setzens de Copa. Però Valverde va deixar el grup en mans d’un líder únic, un Mascherano que va anticipar, va mantenir la concentració i va liderar una defensa que va sumar la serietat de Semedo, Vermaelen i Digne. Cillessen també va estar sempre atent sota pals i André, disciplinat al migcentre. El to general va ser de professionalitat.