Menys previsibles, però més vulnerables

La lluita del Barça contra si mateix continua. I continua vivint alhora en l'exhibició, el control, l'esforç i l'agonia. Hi ha porcions de tot, bones i dolentes, en gairebé cada partit. Continua la lluita del Barça per afegir matisos nous al seu joc de sempre buscant una fluïdesa que els permeti superar els entramats defensius -que els rivals compliquen cada cop més- amb la mateixa sensació de superioritat de fa dos anys.

Durant mitja hora, va veure's un Barça que feia recular el Sevilla fins a la seva àrea, recollint-lo en dues línies de quatre homes ben juntes i l'ajuda de Rakitic i Gameiro en una mena de 4-4-1-1. La circulació de pilota curta dels blaugranes va ser àgil dins de la dificultat entre tantes cames andaluses i, sobretot a la banda de Neymar, el Barça va sentir-se oxigenat. El brasiler va atrevir-se en el duel directe amb Coke. Va desbordar cap a dins. I va xutar.

A partir del seu atreviment, al qual se sumava Jordi Alba per fora (fins que la lesió del lateral va fer entrar Adriano, que prefereix donar suport per dins), l'equip va créixer. Va intentar repartir protagonisme per activar la zona dreta, però ni Messi, apagat fins al minut 65, ni Tello, només perillós en el quart d'hora de la segona meitat, van aportar el mateix que el brasiler. Per allà, qui va trobar forats va ser Alves amb les seves aparicions profundes, que Xavi -en l'automatisme preferit entre els dos- sempre va veure.

L'1-0 al descans era tan just que l'equip va sortir seguint amb la seva intenció de no ser previsible, de sortir del guió per mirar d'ampliar l'avantatge. Va reactivar els canvis d'orientacions i Piqué va apostar per la diagonal llarga cap a Neymar. Però el Sevilla, també conscient que el marcador li donava opcions, havia fet un pas endavant que canviava l'escenari. L'equip ja no podia tocar la pilota tan còmodament en zona de creació. Van arribar les pèrdues sense opció de recuperació. Van aparèixer els espais que convidaven Tello i Neymar a volar i Messi a inventar eslàloms des del mig del camp. Va arribar el caos.

El partit va entrar en una fase de descontrol que va despullar el Barça. El desert defensiu que tan bé van gestionar Piqué i Mascherano al primer temps va començar a ser un oasi de metres sense protecció. L'equip no podia amagar que se sentia vulnerable en cada cavalcada d'un Sevilla perillós, també, en els córners. Però aquesta nova capacitat de ser més letal al contraatac i en vertical que en la construcció va salvar el Barça de l'empat.