Feliç Any Vell

Benvolguts lectors, en aquest dia tan poc assenyalat, és per a mi un motiu d'orgull i fonda satisfacció escriure-us per celebrar que l'any 2012 té les hores comptades. Per a molts de nosaltres -m'hi incloc per generar empatia, com fa Joan Carles I- ha estat un any dur de crisi, incerteses, desnonaments immobiliaris, enderrocaments personals o, com es defineix en termes científics, un any de merda. Per desgràcia, ningú parla gaire bé del 2013 que ens espera. Per superstició inevitable, el número no resulta agradable a la vista i fa pinta d'any tonto a l'espera dels grans esdeveniments que ens depararà el 2014: referèndum per la sobirania, remake de Robocop i finalització del contracte de Pinto.

Vist el panorama difús que ofereix l'any vinent, us convido, estimats lectors, a celebrar el que queda de 2012. A empentes i rodolons ens n'hem sortit. Si esteu llegint aquest article entenc que teniu prou recursos per comprar l'ARA, estar subscrits a l'edició digital o llegir-lo mentre feu un cafè al bar. I si més no, heu desenvolupat astúcia suficient per robar-ne un i fer-hi una ullada. Així doncs, no haurà estat tan nefast l'any en què tot havia d'acabar, segons afirmaven els maies i els fans de la saga de Crepuscle .

El 2012 ens ha escurat les butxaques -no parlo per tu, Emílio-, però ens ha omplert de moments memorables. Hem viscut un Onze de Setembre transcendental -toquem fusta!-, se'ns ha revelat on compra els sostenidors la Núria Feliu, i el sincrotró de Cerdanyola no ha obert un forat negre que se'ns endugués aigüera avall. A nivell personal, cadascú se sap els seus: el matí que va sortir el premi a la tapa del iogurt, la tarda que vam fer riure tothom amb una ocurrència, o el migdia en què vam topar amb la persona que clarament ens ha canviat la vida. Per tot plegat alcem aquestes copes de plàstic que vam comprar al basar xinès i desitgem-nos sense por Feliç Any Vell!