Els reis de les sèries
Obrim la porta del menjador amb neguit i, en aquella càlida penombra de la pròpia llar, descobrim alleugerits que els Reis han passat. Deu ser que hem fet bondat. O que els mags d'Orient ens tenen molt consentits, però ara tant se val. Mireu quin goig fa la parada que han muntat. I com ens coneixen! És just el que demanàvem: sèries, sèries i més sèries. La segona de Joc de trons , la cinquena de Fringe , la tercera de Boardwalk empire , la vuitena de How I meet your mother i la cent noranta-setena de Veïns .
A Ses Majestats no se'ls escapa el desfici que ens ha agafat per les sèries, ni els visionaments compulsius que en fem cada vespre fins a les tantes. També coneixen els intensius malaltissos del cap de setmana, propis de ionquis de la ficció televisiva. Saben que ho necessitem, en part per gust i en part per poder presumir l'endemà d'haver vist el desenllaç que encara ningú s'ensuma. Tanmateix, els amoïna aquesta voracitat nostra. Per definició, una sèrie és una narració pensada per consumir en capítols de periodicitat setmanal. Però amb la comercialització de packs per temporades, ara som nosaltres qui decidim amb quines dosis ens les administrem, sense llegir-ne el prospecte.
No tenim espera, hem de satisfer immediatament els cliffhangers que ens deixa un capítol reproduint ansiosos el següent. I el problema gros és que després traslladem aquesta impaciència a la vida real. No podem esperar per saber com acabarà la transició nacional de Catalunya, quan es petaran Mourinho del Reial Madrid o quina serà la propera empresa que enfonsarà Rodrigo Rato.
Per tant, els Reis ja saben que, si no tenim mesura, en tres setmanes ens haurem polit els centenars d'hores de televisió que ens han portat. Per molt mags que siguin, el futur de Catalunya, Mourinho o Rato no el coneixen ni ells. Els tocarà esperar -com a nosaltres- i veurem quina parada es troben quan tornin l'any vinent.
