Publicitat
Publicitat

Presidenta Francina Armengol

D’entrada és una excel·lent notícia que la nova primera autoritat de les Illes Balears no sigui un president, sinó una presidenta. Francina Armengol, líder del PSIB-PSOE, ha arribat a la presidència del Govern Balear després d’unes negociacions a tres bandes (a més de la seva formació, hi intervenien la coalició Més i els sempre emergents Podem) que deuen haver estat àrdues, però que han donat els seus fruits. Ens traiem del damunt l’espantall de José Ramón Bauzá i els seus executius de negats i de fatxes (pot semblar un llenguatge massa dur, però els asseguro que només és descriptiu) i entrem en una nova època que de bell nou suscita esperances.

Que Francina Armengol sigui una dona és un fet que en principi és purament biològic, però que no s’ha de passar per alt. Les eleccions del 24 de maig han estat en gran part les eleccions de les dones: a Barcelona, a Badalona, a Madrid, al País Valencià, a les Balears, les dones ocupen primers o segons llocs de poder de màxima rellevància. Naturalment que una senyora ho pot fer tan bé o tan malament com un senyor, però francament ja estàvem avorrits de veure tants de mamuts planxant les seves gònades a les cadires oficials, que deixaven les dones només per fer un cert acompanyament més o menys ornamental. Com a mínim, aquesta nova generació de dones dirigents és aire fresc: ja veurem què en sortirà, però s’agraeix.

Ara bé, la imminent presidenta Francina Armengol no és cap nouvinguda a la política. Durant el segon Pacte de Progrés, que es va estendre del 2007 al 2011, va presidir una institució tan rellevant com el Consell Insular de Mallorca, i, sense poder dir que fes res gaire malament, tampoc no recordem que fes res gaire digne de recordança. També ha estat la cap de l’oposició durant aquests quatre anys nefastos de José Ramón Bauzá, i la líder del seu partit, i el balanç és el mateix: ni sí, ni no, ni tot el contrari. És més, diríem que ha acabat guanyant la presidència no tant pels seus encerts com pels errors monumentals del feliçment expresident Bauzá. En política municipal, que a les Balears és fonamental, Armengol ha comès errors de manual, que ara serien llargs de detallar, però que denoten una necessitat peremptòria de trepitjar país i de posar-se al dia de realitats que senzillament desconeix.

Benvinguda, presidenta Armengol, però no compti amb cent dies de gràcia. Per descomptat el PP, histèric com està, no li concedirà ni deu minuts. Però és que nosaltres, els que anhelàvem que arribés la investidura d’algú com vostè, tampoc no ho farem. Exigirem molt, i exigirem cada dia. Ho hem passat massa malament i vostè encara no ens ha mostrat la fusta de líder necessària per redreçar la calamitat que hem sofert en l’última legislatura. Tampoc no ens podem permetre un altre pacte d’esquerres de qui dia passa any empeny: aquest ha de funcionar o no ens en sortirem. En poques paraules, presidenta: enhorabona, però no badi ni un instant. Té damunt les espatlles una responsabilitat enorme, i no pot decebre.

Riure, malgrat tot