Puigdemont al maleter d’un cotxe

Les declaracions de Zoido (i les preguntes de Griso) pertanyen al mateix gènere d’humor absurd i malaltís que la interlocutòria de dilluns del jutge Llarena

El ministre de l’Interior d’Espanya, l’inenarrable Zoido, va explicar ahir a Antena 3 que ha posat la policia a treballar “matí, tarda i nit” per impedir que Carles Puigdemont, candidat electe a la investidura com a president de la Generalitat, pugui creuar la frontera espanyola. El ministre no va estalviar detalls per posar en valor aquest nova i brillant pàgina en la història de la policia espanyola: “És difícil, perquè la frontera és molt extensa: a més de les gran vies principals hi ha camins rurals, per on es pot entrar en helicòpter, vaixell o ultralleuger”. La imatge de Puigdemont en un ultralleuger semblava insuperable, però la prestigiosa periodista Susanna Griso va aconseguir augmentar la temperatura del nonsense: “¿I si entra dins el maleter d’un cotxe?” I Zoido, com si llegís els Evangelis: “Treballarem perquè no pugi entrar ni dins el maleter d’un cotxe”. Se sobreentén que el ministre ja ha encarregat més medalles per condecorar els agents encarregats de dur a terme una missió tan heroica i estrènua com aquesta.

Les declaracions de Zoido (i les preguntes de Griso) pertanyen al mateix gènere d’humor absurd i malaltís que la interlocutòria de dilluns del jutge Llarena, segons la qual no ordena detenir un suposat perillós delinqüent fugat de la justícia perquè és un xulo i això és precisament el que ell voldria a fi de facilitar la seva investidura. Això vol dir que el jutge decideix a partir de suposicions i no de fets, contravenint així els fonaments jurídics més bàsics, i que actua a partir no de criteris legals sinó polítics (d’interès d’estat), dinamitant d’aquesta manera les bases de l’estat de dret i de la democràcia. Ja sabíem que a Espanya es va inventar l’esperpent, però ni Valle-Inclán en els seus somnis més agosarats hauria imaginat que un dia tot un govern d’Espanya el duria fins a aquests extrems.

Espanya, i Catalunya, es troba en un nivell d’alerta terrorista de nivell 4 damunt 5, però al comandament policial que ha demostrat fins ara més eficàcia en la resposta contra el terrorisme, el major Trapero, el tenen relegat a tasques administratives i acusat de delictes de lesa pàtria, mentre els efectius policials es dediquen en cos i ànima a aporrinar ciutadans que voten en un referèndum, a escorcollar impremtes, mitjans de comunicació i oficines de la Generalitat i, ara, a impedir el retorn a Espanya d’un líder polític que no ha comès cap més delicte que representar una opció ideològica que és perfectament legítima a qualsevol país democràtic. A tot aquest escàndol impresentable s’hi afegeix que la persecució de Puigdemont s’ha convertit en una obsessió col·lectiva que ja el fa imaginar dins el maleter d’un cotxe o entrant dins territori espanyol a cavall d’un coet o fent d’home bala. Tot plegat per no acceptar els resultats d’unes eleccions que van ser convocades pel president espanyol, un cert M. Rajoy, tan corrupte com tot el seu partit, que està causant l’estupefacció i la vergonya aliena de tot el món civilitzat.