La gran banca entra per la porta del darrere al capital de CatalunyaCaixa

BarcelonaDesprés de quedar desert l'últim intent de subhasta de CatalunyaCaixa, el sector financer espanyol acabarà entrant de manera obligatòria al capital de l'entitat. Encara se'n desconeix el percentatge, però el Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), l'organisme format pels mateixos bancs i que ja ha pagat part de la reestructuració del sector, haurà d'assumir el pagament del bescanvi de les participacions preferents a l'entitat que presideix Adolf Todó i també a NovaGalicia. Aquest desemborsament, que pot arribar als 2.000 milions d'euros, suposarà a la pràctica la subscripció d'un paquet d'accions de les dues entitats, segons confirmen fonts del sector.

El sistema que ha triat el ministeri d'Economia per donar liquiditat al bescanvi de participacions preferents és, com a mínim, enrevessat. Intenta, en tot cas, trobar una solució al fet que ni CatalunyaCaixa ni el banc gallec cotitzin a la borsa. Al marge de les quitances dictades pel Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB), l'entitat dependent del Banc d'Espanya, i de l'alarma social creada en la venda original de les preferents, la fórmula trobada a Bankia ha estat la que ha practicat la banca denominada sana , és a dir, el bescanvi per accions. Bankia cotitza al mercat continu, com ho fa la gran banca a l'Íbex (Santander, CaixaBank, BBVA, Banco Popular i Sabadell).

Liquiditat

Aquestes entitats han optat per canviar les preferents per accions amb l'objectiu de donar liquiditat a un producte financer que no en tenia. A partir d'aquí tot depèn de si el nou accionista minoritari vol vendre o no els títols a la borsa. En el cas de l'entitat nacionalitzada que presideix José Ignacio Goirigolzarri, la pèrdua de valor és més que evident. I, precisament, per evitar greuges comparatius, el FROB ha considerat oportú que, a més de les quitances del 61% de mitjana aprovades en el cas de CatalunyaCaixa, el FGD pugui fer una altra rebaixa en la quantitat que pagarà. Així, el propietari de preferents i altres productes de deute subordinat rebrà accions de CatalunyaCaixa o de NovaGalicia (encara no se sap què valen, tenint en compte que les dues entitats tenen un valor negatiu). Després podrà decidir si el Fons de Garantia els hi paga en diners, però haurà de preveure una altra retallada.

Els principals bancs, doncs, seran els que pagaran part dels plats trencats amb la derrama proporcional de 2.000 milions (el Banc Sabadell, per exemple, ja ha anunciat que haurà d'aportar 90 milions), tot i que hi haurà descomptes de fins al 30% en el cas de les entitats que ja participin al capital del banc dolent . Aquest últim missatge és clarament per al BBVA, que es va negar a entrar al Sareb i que ara es veurà penalitzat pagant més per compensar les preferents.

Pla per trobar estalvis

El FROB també està ocupat a gestionar les tres entitats de capital públic, ara que se n'ha descartat la privatització en els pròxims mesos. L'organisme busca possibles estalvis amb la hipotètica creació d'una societat hòlding que agrupi estratègies comunes a nivell comercial. S'ha descartat la fusió de CatalunyaCaixa amb Bankia, per exemple, però hi podria haver altres sinergies, segons expliquen les mateixes fonts del sector.

En un principi, el FROB ha llogat la consultora McKinsey i el banc d'inversió Nomura com a assessors en aquestes tasques. A més, l'Estat vol aprofitar que ha format un gran grup bancari públic per reactivar el nivell de crèdit, principalment el que va dirigit a pimes i a famílies.