BARÇA

Els vents del canvi han arribat al Barça amb Quique Setién (1-0)

El tècnic debuta amb un triomf curt però just contra el Granada

Lionel Messi i Ansu Fati celebrant el primer gol de l’era Quique Setién, obra de l’argentí en els últims minuts del partit. / ENRIC FONTCUBERTA / EFE

Passen els entrenadors i canvien els companys i el disseny de la samarreta, però l’única certesa del Barça ara mateix és que els projectes s’han d’aixecar al voltant de Lionel Messi. L’argentí va allunyar els fantasmes contra el Granada (1-0) i va regalar a Quique Setién un sofert triomf el dia del seu debut contra un rival tan defensiu, que va convertir el partit en una cursa de fons. El primer matx sense Ernesto Valverde va engrescar més per la proposta que no pas pels fets. Però va acabar bé, amb un triomf que permet abaixar els fums d’un Reial Madrid que ja es veia liderant la Lliga. Haurà d’esperar, l’equip de Zidane, perquè el cicle de Setién ha començat amb bon peu gràcies a Messi, que, per sort, no canvia mai. Sempre hi és.

Setién no ha arribat per liderar una revolució. Ha arribat per millorar els resultats d’un grup d’alumnes brillants que s’havien relaxat. Es tracta més de crear complicitats que no pas d’estirar orelles, de moment. De guanyar-se la confiança del grup. I, per fer-ho, caldrà paciència. Ara, la declaració d’intencions de Setién va ser engrescadora. Més per les estadístiques, amb un 80% de possessió, que pel resultat. En pocs dies ha planificat una petita revolució tàctica plena de detalls per millorar el rendiment d’un equip que hauria de créixer en la direcció correcta una vegada recuperi jugadors com De Jong i Dembélé, absents contra el Granada. Queda feina per fer.

Setién, demostrant que els dibuixos tàctics responen a situacions puntuals, va optar per defensar amb quatre homes que passaven a ser tres quan s’atacava. Així, Sergi Roberto, depenent de qui tenia la pilota, era lateral dret o central. I Jordi Alba podia fer de lateral o d’extrem. La idea era poder treure la pilota neta, amb Ansu Fati i Jordi Alba obrint molt el camp per intentar crear els forats on Messi pogués fer de les seves. Umtiti, més lent que Lenglet però amb més capacitat per cuidar la pilota, va fer oblidar la seva fluixa actuació a la Supercopa, mentre que Arturo Vidal gaudia de la titularitat al costat de Sergio Busquets, que ja va recuperar la seva millor versió a les ordres d’un tècnic que l’admira. Una aposta que va assegurar una possessió de pilota escandalosa, però que no va aconseguir enderrocar l’última porta de la muralla granadina. L’equip, endollat, hi va deixar l’ànima quan es tractava de recuperar la pilota, amb Griezmann treballant molt en defensa, però el Barça es va mostrar massa estàtic quan tocava atacar, com si encara no se sentís còmode del tot en el seu nou vestit. El disseny de la nova roba agrada, però cal acabar de fer-la a la mida d’una plantilla que es va anar frustrant amb les nombroses faltes visitants, permeses pel col·legiat, i el vent, que no ajudava gens.

Els minuts de Riqui Puig

El partit havia de ser una explosió d’alegria però va acabar sent un exercici de paciència i de mastegar molta sorra. Un partit per imaginar cap on van els trets amb el nou tècnic, tant a escala tàctica com amb la gestió del grup. De fet, quan el partit estava més enfangat, va optar per Riqui Puig, el migcampista de Matadepera que només havia jugat amistosos o partits poc importants. Conscient que era al Camp Nou i no pas a Tarragona, on el filial havia perdut -per les baixes d’altres jugadors-, Puig va sortir per apujar el ritme just quan el Granada es va quedar en inferioritat numèrica per la vermella a Germán, que s’havia passat tot el partit mossegant turmells de jugadors rivals. I una recuperació del vallesà va acabar amb el gol de Messi, amb assistència d’esperó d’Arturo Vidal.

Ter Stegen, que tornava a la porteria ja recuperat de la seva lesió, només va tenir un ensurt, un xut al pal, en un partit en què al Barça li va faltar xutar més, després de tenir tants minuts la pilota. Va haver de ser Messi, com sempre, qui va mostrar el camí a un equip que va semblar implicat amb les noves ordres d’un cos tècnic que ha passat en pocs dies de veure partits des de la graderia, sense tenir feina, a liderar la Lliga. El futbol, sense memòria, tan cruel, ja ha enviat Valverde a les pàgines dels llibres d’història d’un Barça que s’engresca pensant que han arribat els vents del canvi que tant necessitava l’equip. Tot van ser bones notícies, de fet. Va tornar Ter Stegen i, després de tants mesos, va jugar cinc minuts Arthur Melo. I els joves de la casa, com Riqui Puig i Carles Pérez, van tenir minuts. Una nit gairebé rodona per reforçar les idees del nou capità de la nau blaugrana.