Publicitat
Publicitat

L’ascensor espatllat del Mini al Camp Nou

En els últims 8 anys només Sergi Roberto i Rafinha han aconseguit tenir protagonisme al primer equip després d’haver-se format a les categories inferiors

En espera de veure si arriba Paco Alcácer, el Barça acaba de polir la seva plantilla buscant sortides als jugadors destinats a seure a la banqueta, o la graderia, si es queden. Després de dos anys en què tot just ha jugat 380 minuts, el brasiler Douglas marxa cedit a l’Sporting de Gijón. I Sergi Samper, que per contracte havia de passar a ser membre del primer equip, marxa al Granada. Amb el comiat, potser temporal, de Samper, marxa un altre dels joves de La Masia apartat per l’alt nivell del primer equip.

Luis Enrique disposarà d’una plantilla que, segons ha reconegut públicament, serà la millor des que és al club. Una plantilla en què els jugadors de La Masia encara tenen un paper important, malgrat que gairebé tots, els Messi, Iniesta, Piqué o Busquets, van debutar abans del 2008. L’ascensor entre el Miniestadi i el Camp Nou ja no funciona, com ha quedat en evidència aquest estiu amb l’adéu, ja sigui traspassats o cedits, de jugadors com Bartra, Sandro, Montoya, Tello i Samper. Només Sergi Roberto i Rafinha han aconseguit fer camí, amb el jugador de Reus buscant al lateral els minuts que no tenia al centre del camp. Si Munir acaba marxant, segurament al Celta de Vigo o el València, seria una nova baixa d’un jugador que va jugar al juvenil blaugrana, però que ha passat la major part de la seva etapa de formació lluny de La Masia. “La Masia és la pedra angular del club, no podem oblidar-ho. Els cracs de fora arriben i marxen. Si mires el valor dels jugadors de la casa, t’adones que és incalculable”, deia a El Mundo Gerard Piqué.

Al Barça es respira calma quan es tracta de La Masia i de la dificultat per fer espai als joves de la casa. “Sí, s’han viscut problemes, però també cal entendre que no sempre apareixen jugadors com Xavi o Piqué. Hem tingut molta sort amb aquestes generacions”, diuen des dels despatxos del Camp Nou. “Els últims anys han sigut complicats. La sanció de la FIFA va afectar, ha provocat que toqui repensar el model i recuperar part de l’essència perduda, com per exemple prioritzar els jugadors de Catalunya”, s’afegeix. “A Catalunya és on hi ha els millors jugadors d’Espanya i on hi ha més equips que treballen bé”, assegura Jordi Roura, responsable del futbol formatiu juntament amb Aureli Altimira.

Sigui com sigui, la generació que va guanyar la Champions juvenil ara fa tot just dos anys, el 2014, ha anat marxant. El porter Ondoa, per exemple, és al filial del Sevilla. Enguene és al Antalyaspor turc, Ebwelle juga al Senica eslovac i Moha a l’equip reserva de l’Stoke City, on juguen dos fills de La Masia com Bojan i Muniesa. Quintillà, per la seva banda, juga al Lleida cedit i Roger Riera, el capità que ha guanyat més títols de La Masia, ara és al Celta B, on ha coincidit amb Juan Antonio Ros. Finalment, Godswill ha acabat contracte amb el filial, Adama Traoré, que va debutar al primer equip, és a l’Aston Villa anglès, Jordi Ortega és al filial del Còrdova després de passar pel Wolverhampton Wanderers i el davanter Maxi Rolón acaba de marxar del Santos brasiler. És a dir, dels joves que van jugar a la final del 2014 contra el Benfica, només segueixen al Barça tres: el camerunès Kaptoum i Rodrigo Tarín al Barça B. I Munir, l’únic que ha arribat al primer equip de manera estable, podria marxar.

Roger Riera admet que “al primer equip només hi poden arribar uns escollits i cal entendre que el camí és dur”. Al Barça recorden que els equips anglesos intenten endur-se juvenils del Barça, millorant el seu futbol formatiu i dificultant la feina d’una Masia que porta els últims dos anys analitzant què cal fer per seguir funcionant. Luis Enrique, de fet, ha fet debutar molts joves de la casa, però, senzillament, no han convençut prou per quedar-se. Homes com Samper, Munir, Sandro, Kaptoum, Cantalapiedra, Ié, Gumbau i un Halilovic que aquest any jugarà a l’Hamburg alemany. “Una de les tasques de La Masia és deixar clar als jugadors que si no arriben al primer equip no és un fracàs. Pocs hi arriben”, admet Altimira. “La Masia haurà de ser sempre un pilar del club, però el mercat cada cop és més exigent i serà difícil tenir generacions en què tres o quatre homes siguin titulars a l’estadi”, defensa Marc Crosas, que ara juga al Tenerife. L’ascensor, que abans anava ple, ara tot just puja un noi per generació al Camp Nou. Els altres marxen.

Històries de superació esportiva