Publicitat
Publicitat

IMMIGRACIÓ

La foto del segle

La maleta és com la placenta d’un naixement que el nou món avorta

L’agència Efe de notícies va distribuir, dimecres, aquesta foto sense autor. Deduïm que la va fer un guàrdia civil de Ceuta, al pas fronterer a peu amb el Marroc, i que el ministeri de l’Interior va decidir repartir-la. Segurament, l’objectiu de fer-nos veure aquesta realitat tan al límit no era explicar que van salvar un nen subsaharià de vuit anys de morir asfixiat -que també-, sinó demostrar que eficients que són els cossos policials, que bé que fan complir la llei que impedeix que els immigrants es colin a Espanya i, sobretot, ensenyar-nos que estan disposats a fer qualsevol cosa per entrar-hi. I, per tant, sembla que hàgim de donar les gràcies que es faci complir la llei i que no se’ns colin persones, com a paquets, dins del Primer Món.

Al meu entendre, en canvi, aquesta és la foto de l’any -i potser del que duem de segle- perquè és la imatge crua i exacta del moment i perquè ens situa en el joc de miralls pervers del desequilibri de civilitzacions. A banda de les consideracions estètiques (la imatge té, pels colors i pels traços, una composició d’art contemporani que mereixeria un altre article), és una metàfora tan desencoratjadora com diàfana: un nano en posició fetal dins d’una maleta convertida en placenta, un policia que fa l’ecografia en lloc d’un metge i un nou món que avorta les possibilitats de néixer a algú que malda per viure i respirar. És, també, la visualització de com el Tercer Món, desesperat, ha decidit passar de la placenta natural a la placenta artificial per intentar néixer en un lloc més habitable.

És la policia, però, que amb el seu escàner -un dispositiu de l’Estat- decideix qui entra i qui no, qui neix i qui no. És la constatació, dura i muda, de la societat vigilada de Foucault. I, aleshores, arriba la pregunta pertinent que, per a alguns, potser, és la més impertinent: ¿si algú ha decidit entrar dins una maleta -o en una pastera o saltant un filat de filferros-, no mereix una segona oportunitat? Encara més, ¿el nen que volia entrar dins d’una maleta és un paquet o és un símbol? Si veiem el noi com un paquet, reduïm la foto a un problema d’immigració. Si agafem aquesta història com a símbol, començarem a veure-hi una lliçó, al límit, sobre la deshumanització. Tothom mereix una nova vida. No és un premi per al que salta més murs, desafia onades o s’asfixia en una maleta. És, tan sols, una qüestió de dignitat. O caldria que ho fos. No sé, però, si Mariano Rajoy, Jean-Claude Juncker o els que manen, aquí i allà, fan cap d’aquestes reflexions quan veuen la foto del nen dins la maleta.

Visibilitzant l'assetjament sexual
PUBLICITAT
PUBLICITAT