Un brindis pel rock català des del present
BarcelonaCom es mira des del present un passat del qual amb prou feines tens un record d’infantesa? Aquesta era una de les incògnites del concert organitzat pel grup Enderrock a L’Auditori de Barcelona per homenatjar 25 anys de rock català; és a dir, per recordar que un any abans dels Jocs Olímpics Sau, Sopa de Cabra, Els Pets i Sangtraït van omplir el Palau Sant Jordi. El format del concert d’ahir era l’habitual en aquests casos: una mateixa banda durant tota l’actuació i una quinzena de cantants, molts dels quals no tenien edat per beure cervesa fa 25 anys, que anaven entrant i sortint per interpretar cançons no només dels quatre del Sant Jordi, sinó d’altres grups d’aquella fornada.
Joana Serrat va obrir la nit cantant Clava’t dels Duble Buble, perquè fins i tot el passat té un passat. La vigatana va endur-se al seu terreny de boires misterioses l’erotisme de la composició, ben acompanyada per la banda dirigida per David Soler i amb músics de confiança com Oriol Roca, Xavi Lloses, Santi Careta i Jordi Casadesús. Una altra incògnita era saber qui manaria: els arranjaments de la banda, la cançó original o la interpretació vocal. El cert és que la cosa va anar bastant repartida. El grup va trobar la manera de mantenir certa coherència tot i la diversitat del repertori. Això sí, a vegades no amagaven que s’estaven agradant, com quan van omplir de distorsió Oració dels Kitsch, de manera que gairebé van sepultar la veu de Núria Graham. I en altres moments van divertir-se, com quan van amarar d’aires hawaians el Brindis dels Brams que va cantar Joan Colomo. Hi ha cançons que tenen una jerarquia que gairebé impossibilita fer-ne experiments, i encara menys si Bon dia la canten els Trau, que comparteixen referents amb Els Pets. O Miami Beach de Lax’n’Busto, que, tot i la notable versió californiana cantada per Vidal Soler i Marc Bala dels Copa Lotus, segueix tenint com a trumfo la tornada.
Però els cantants també hi van dir la seva, sobretot Sanjosex a Si véns de Ja T’ho Diré, Roger Mas a El boig dela ciutat de Sopa de Cabra i Ernest Crusats, de La Iaia, reinventant i fent encara més tèrbola Tinc fam de tu de Lax’n’Busto. I Arnau Tordera, dels Obeses, va fer evident que té aguts per enfilar-se on arribaven els Sangtraït de Somnis entre boires. També Joan Dausà va ser fidel al seu estil interpretant tres peces de Sopa de Cabra. Dausà va fer la pregunta clau: “Quants de vosaltres vau ser al Sant Jordi?” Un grapat de mans van respondre, minoria en un Auditori amb tres quartes parts d’entrada. De fet, el Sant Jordi no era més que l’excusa per confrontar uns quants músics actuals amb un passat que en general s’ha filtrat poc en la seva manera de fer.
