CAPS I PUNTES

Visca l’Antic Teatre!

L’edifici de l’Antic és un antic palau neoclàssic de finals del segle XVIII, de dues plantes, a les quals posteriorment van afegir dues plantes més

El carrer de Verdaguer i Callís és estret i fosc, i està situat al costat del Palau de la Música. Jo hi vaig viure a prop un temps, i molts dies anava a fer un menú econòmic a la Bodega d’en Carles, un local amb parròquia llibertària on es reunia la tertúlia d’Ateus de Catalunya. Sovint quan sortia anava a fer el cafè a un casalot desmarxat que hi havia a la mateixa vorera. Pujaves una escala i et trobaves en una mena d’ateneu molt rònec, que encara conservava algun detall de la seva antiga esplendor. El lloc es deia Círcol Barcelonès d’Obrers Sant Josep, tenien una barra de bar amb una vidriera del sant patró dels obrers, i uns aparadors amb milers de clauers. Mai el vaig arribar a veure, però també disposava d’un petit teatre on companyies d’aficionats muntaven sarsueles. Un bon dia, una amiga meva, la Semolinika Tomic, va agafar el local i el va convertir en l’Antic Teatre. I aquell lloc endormiscat i vell va tornar a la vida.

L’edifici de l’Antic és un antic palau neoclàssic de finals del segle XVIII, de dues plantes, a les quals posteriorment van afegir dues plantes més. Destaca l’existència d’un jardí romàntic, com era habitual en moltes finques dels voltants. Llavors la casa era coneguda perquè allotjava la font pública del carrer Montjuïc de Sant Pere, que era com es deia aleshores. Era un veïnat molt comercial, que va viure l’arribada de la indústria, i a finals del segle XIX hi vivien famílies treballadores. L’any 1885 els veïns del carrer van arribar a organitzar una subscripció setmanal per ajudar els nombrosos obrers a l’atur que hi residien.

L’any 1893, en el primer pis d’aquest palauet s’hi va instal·lar el Centre Moral i la Congregació de Sant Lluís Gonzaga, on s’exhibia un gran diorama del Calvari que representava la mort de Crist. Pocs anys després, al principal, hi obrien la seu les Escoles Mercantils Catalanes del CADCI, que van funcionar fins al 1906, i on es feien representacions de teatre amateur. I l’any següent es convertia en una fàbrica de caixes de cartró.

El 1919 el carrer va passar a dir-se de Verdaguer i Callís, en honor a l’advocat i polític de la Lliga Regionalista. Va canviar de nom vuit anys més tard, rebatejat com a Pedro Lastortras, un heroi barceloní de la Guerra del Francès. El 1930 tornaria a dir-se Verdaguer i Callís, i deu anys després Pedro Lastortras, fins que el 1979 va rebre el nom actual. Mentre es modificava el nomenclàtor, durant la postguerra s’hi va instal·lar el Círcol Barcelonès d’Obrers Sant Josep, una associació amb una llarga història, creada el 1879 com a resposta catòlica als ateneus obrers d’esquerres. Feien classes per a nens i adults, disposaven d’una cafeteria i organitzaven actes culturals i teatre, on va debutar el conegut transformista Pierrot. I a partir del 1978 s’hi reunia la Coordinadora de Col·lectius per a l’Alliberament Gai.

El Círcol Barcelonès d’Obrers Sant Josep va entrar en decadència als anys vuitanta, malgrat que va seguir funcionant fins a l’any 2003, quan el va agafar la Semolinika juntament amb altres artistes alternatius per obrir-lo com a centre de creació amb el nom d’Antic Teatre. De llavors ençà s’ha transformat en una de les sales amb una programació més agosarada i interessant de la ciutat. També s’ha vist obligat diverses vegades a lluitar per la seva supervivència, encara ara no resolta completament. En ple centre urbà, aquest palauet amb jardí resulta un caramel massa temptador per escapar-se a l’especulació. Tanmateix, l’Antic Teatre és un patrimoni al qual Barcelona no pot renunciar. Un espai singular, obert a l’experimentació i al risc, on el teatre sempre ha estat present. Espero que per molts anys! 