REFORMA CONSTITUCIONAL

Alemanya augmenta el finançament dels lands

Modifica el federalisme per aprovar un nou sistema econòmic per als estats

El model de federalisme alemany acostuma a ser un punt de referència en el debat sobre el finançament de les comunitats autònomes. Però tots els experts que estudiaven Alemanya com a exemple a aplicar també per a Catalunya hauran de tenir en compte a partir d’ara el principal projecte que ha aconseguit tirar endavant la Gran Coalició del govern de Berlín quatre mesos abans d’acabar la legislatura: la reforma del federalisme.

El Bundestag (la cambra baixa) va aprovar ahir el nou sistema de finançament dels estats federats, que entrarà en vigor el 2020, serà vigent com a mínim fins al 2030 i implicarà 13 canvis en la Constitució. La reforma, necessària tenint en compte que el 2019 finalitza el Pacte de Solidaritat II (ajut especial als lands de l’est) i el vell sistema de compensació financera entre estats federats, canviarà de manera fonamental la relació entre els diferents territoris governamentals del país.

Amb el sistema que funcionava fins ara, els estats federats dipositaven els seus impostos en una gran bossa conjunta de l’estat des de la qual els lands més febles rebien més diners per assolir certa compensació. Els més rics com Baviera, Baden-Württemberg o Hessen, però, ja havien manifestat que no estaven disposats a seguir amb aquesta relació entre estats.

Després de mesos de negociacions -no hi ha res que faci discutir més els polítics alemanys que les relacions entre l’estat i els lands, ja que hi ha en joc atribucions, competències, identitats, drets, obligacions i, esclar, diners- l’acord ja és ferm i avui serà ratificat pel Bundesrat (la cambra de representació territorial): més poder per a l’estat central, més diners per als lands.

Amb la reforma, aprovada per 455 parlamentaris (87 van votar-hi en contra i 61 s’hi van abstenir), els estats federals rebran anualment 9.750 milions d’euros de l’estat central a partir del 2020. Això és més del doble de les transferències actuals. A canvi, l’administració federal rebrà més drets d’intervenció en àrees com la planificació d’autovies, l’administració d’impostos o les inversions en escoles. Fins ara hi havia l’anomenada prohibició de cooperació de l’estat en matèria de política educativa, però ja no serà efectiva.

El principal crític amb aquesta reforma és precisament el president del Bundestag, Norbert Lammert, del mateix partit cristianodemòcrata (CDU) de la cancellera, Angela Merkel. Per a Lammert, les reformes a la Constitució són “altament problemàtiques” i el nou sistema de finançament condueix cap a una centralització més forta de l’estat.

El ministre federal de Finances, Wolfgang Schäuble, també de la CDU, va defensar un acord que dona a l’estat més capacitat de control sobre les finances públiques de les diferents administracions, però va admetre que, com qualsevol solució de compromís, no és perfecta.