Trump enviarà centenars d’agents federals a ciutats ‘demòcrates’

El president diu que vol combatre la criminalitat a causa de les protestes

El que l’exèrcit li va negar a principis de juny l’hi permet ara el departament de Seguretat Nacional. Donald Trump continua en la seva croada per “dominar” les protestes als Estats Units, i els agents sota el paraigua d’aquest departament són el més semblant a un soldat que té a mà. Molts van de camuflatge i el seu armament pot ser especialment dissuasiu. Aquesta branca del govern va néixer amb posterioritat a l’11-S per prevenir un atac semblant, però la Casa Blanca de Trump li ha buscat un ús domèstic que ha tensat les costures constitucionals.

L’acció fa una flaire més de carta electoral que d’un legítim interès per resoldre un problema. Trump, a qui les enquestes situen avui molt per darrere del seu rival demòcrata, Joe Biden, continua obstinat en la seva campanya de “llei i ordre” com a contrast amb la presumpta laxitud dels demòcrates. Després de setmanes de protestes a Portland, el president va enviar un contingent d’agents que ha acabat alimentant unes manifestacions que s’extingien lentament. La seva actuació ha deixat escenes de repressió i actes de dubtosa legalitat. Tant la ciutat com l’estat d’Oregon han demanat a Washington que retiri els uniformats.

Ahir, en un acte a la Casa Blanca, Trump va anunciar que el desplegament federal s’ampliarà a altres localitats els pròxims dies per combatre “l’esgarrifosa explosió de tirotejos, assassinats i crims atroços”, que són, en la seva opinió, conseqüència de les protestes contra la violència policial i el racisme posteriors a l’assassinat de George Floyd.

Retrets als demòcrates

Segons el president, alguns alcaldes demòcrates “han posat l’interès dels delinqüents per sobre dels drets dels ciutadans que compleixen amb la llei”, cosa que ha ocasionat una “disbauxa de la violència”. “No ens quedarem mirant-la”, va dir. La primera ciutat que rebrà “200 agents” serà Chicago, on en l’últim mes els tirotejos s’han gairebé doblat respecte al mateix període de l’any passat.

Més enllà de Chicago, Trump va esmentar ciutats com Nova York, Filadèlfia i Minneapolis i en va acusar els alcaldes d’“abdicar de les seves obligacions”. El president va demanar als ciutadans que els pressionin perquè “donin suport completament” als seus departaments policials. El fiscal William Barr va coincidir en vincular les protestes per l’assassinat de Floyd i les peticions de treure fons econòmics a la policia amb aquest increment de la delinqüència.

Fins a quinze alcaldes demòcrates han enviat aquesta setmana una carta a Barr i al secretari de Seguretat Nacional, Chad Wolf, per expressar la seva “profunda preocupació i objecció” al desplegament d’unes unitats que ni els estats ni les ciutats han sol·licitat. Els signants -entre els quals hi ha els responsables de Washington, Los Angeles, Phoenix i Chicago- descriuen els esforços de l’administració Trump com un “abús de poder” i les seves tàctiques pròpies de “règims autoritaris”, i apunten que “el desplegament unilateral d’aquestes forces de tipus paramilitar” és “inconsistent” amb el “sistema democràtic i els valors més fonamentals” del país.

Tot i signar la carta, l’alcaldessa de Chicago, Lori Lightfoot, va tirar d’habilitat i va anunciar que, en efecte, la policia local col·laborarà amb els agents federals que arribin a la seva ciutat. Això sí, va demanar als veïns que truquin a la seva oficina si veuen accions similars a les que s’han vist a Portland. “Si necessitem aturar-los i recórrer als tribunals per fer-ho, estem preparats”, va avisar.