OBSERVATORI

Vells mals costums de la Guerra Freda

Entenc que a certs dirigents, acostumats a ignorar les responsabilitats més bàsiques a l’hora de salvaguardar drets, lleis i convencions internacionals, els provoqui un atac de riure que els preguntin sobre l’assassinat d’opositors. Li va passar -un cop més- a Vladímir Putin fa uns dies, quan li van preguntar per l’enverinament d’Aleksei Navalni. Al president se li va escapar la riallada. “Si l’haguéssim volgut matar, l’hauríem matat”. Llàstima que el contradigui un membre del comando de l’FSB (el Servei Federal de Seguretat de Rússia) encarregat de consumar el crim, que -sense saber-ho- va confessar al mateix Navalni que “si no hagués sigut pels metges” haurien aconseguit el seu objectiu.

I no passarà res

En aquests temps de desconcert, desconfiança i crisi en les institucions, el bon periodisme es pot fer de moltes maneres i en moltes plataformes allunyades dels mitjans convencionals. Bellingcat, el projecte fundat el 2014 pel periodista britànic Eliot Higgins, és una web d’investigació especialitzada en la verificació de fets estudiant fonts obertes coneguda perquè ha demostrat des d’atacs del règim sirià amb armes químiques contra la seva població fins a l’abatiment per part de Rússia del vol de Malaysia Airlines a l’est d’Ucraïna, passant per com es va gestar l’atac supremacista contra musulmans a Christchurch el 2019. La seva última exclusiva hauria de sacsejar els fonaments del Kremlin, tot i que el més probable és que no passi res. Absolutament res. Si Xi Jinping pot segrestar dos canadencs per venjar-se dels Estats Units pel cas Huawei, o mantenir amuntegats en camps de treball un milió de uigurs, i Donald Trump pot indultar els mercenaris que van massacrar 14 civils a Bagdad el 2007, què li podria passar a Putin?

Bellingcat ha comptat aquesta vegada amb la col·laboració de la mateixa víctima, Aleksei Navalni, víctima de l’atac amb Novitxok que gairebé li costa la vida, per identificar els vuit operatius clandestins amb experiència en guerra biològica i química que havien seguit l’opositor almenys en 30 ocasions des del 2017. Tres d’ells eren a prop de la seva víctima, a la ciutat de Tomsk, en el moment de l’enverinament. Navalni va trucar a cadascun dels membres del comando, però només a dos els va ocultar la seva veritable identitat, fent-se passar per un ajudant del president del Consell de Seguretat rus que intentava redactar un informe per als seus superiors sobre l’atac.

Un d’ells, Konstantín Kudriàvtsev, va caure a la trampa. Va ser interrogat fins a explicar amb tots els ets i uts a la seva víctima l’intent d’assassinat i l’operació posterior per eliminar qualsevol prova, en la qual va estar involucrat personalment. La conversa, de 49 minuts, constitueix una confessió en tota regla de la responsabilitat de l’FSB en el crim no consumat i de la frustració de l’equip per l’actuació del pilot del vol en què viatjava Navalni quan el Novitxok va començar a actuar, ja que va salvar la vida de l’opositor. Kudriàvtsev cita amb nom i cognoms part de la resta d’operatius, els situa en el temps i l’espai durant l’intent d’assassinat i culpa del fracàs de l’operació a la ràpida reacció del pilot i els metges. “Bé, potser sí, si hagués volat una mica més i no haguessin aterrat abruptament d’alguna manera, potser tot hauria sigut diferent. És a dir, si no hagués sigut per la ràpida feina dels metges, els paramèdics de la pista d’aterratge, etc.”, explica Kudriàvtsev, consternat. A més de la durada del vol -havia de ser de tres hores però va aterrar 40 minuts després per atendre Navalni-, culpa la dosi i suggereix que potser s’hauria hagut de fer servir més verí, una afirmació consistent comparant-la amb la d’altres experts en armes químiques, que consideren impossible dosificar adequadament una quantitat no letal d’un agent nerviós com el Novitxok.

Rastres de Novitxok

Kudriàvtsev detalla en la conversa com va viatjar diverses vegades a la ciutat d’Omsk -on va aterrar d’urgència l’avió perquè Navalni accedís a tractament: els metges russos van considerar que havia entrat en coma per un trastorn metabòlic causat per una baixada de sucre, abans de permetre que fos evacuat a Alemanya- per eliminar les restes del verí de la roba de l’opositor, i on es podia trobar un rastre més gran de Novitxok: a la roba interior. La sang freda de Navalni el porta a preguntar-li insistentment fins que l’executor confessa l’estreta coordinació entre el comando i els operatius locals de l’FSB. Només cal esperar que Navalni sobrevisqui a les seves denúncies. A Putin l’irriten els seus crítics i no coneix fronteres a l’hora d’operar, herència de la impunitat de la Guerra Freda que tan bé va conèixer com a agent a l’Alemanya Oriental. Hi ha costums que no es perden mai.