La negociació del Brexit obre una guerra entre polítics i funcionaris
May nomena un diplomàtic de carrera per rellevar l’ambaixador a Brussel·les
LondresTheresa May ha triat el camí del mig en la guerra entre polítics partidaris del Brexit dur i diplomàtics i funcionaris d’alt nivell de l’administració britànica que es va desfermar ahir arran de la dimissió, dilluns a última hora, deu mesos abans del previst, de l’ambaixador del Regne Unit davant la Unió Europea (UE), Sir Ivan Rogers.
Sense fer cas de la crida feta per l’ala més aïllacionista del Partit Conservador perquè nomenés com a substitut un brexiter pota negra, la premier ha triat un funcionari de carrera, Tim Barrow, fins al 2015 ambaixador a la Rússia de Putin i des d’aleshores cap de l’oficina d’estratègia política del Foreign Office.
Es tanca així, de moment, l’enèsim embolic provocat pel Brexit entre l’establishment britànic. Un enrenou que amenaçava una de les tradicions més preuades de la vida pública britànica: la independència i neutralitat del cos diplomàtic i dels alts funcionaris de Whitehall -el centre de la maquinària de poder britànica- en relació amb el rovell de l’ou polític.
A parer d’alguns comentaristes, l’adeu de Rogers podria haver sigut el desencadenant d’una cacera d’aquells funcionaris menys entusiastes amb la sortida de la Unió Europea per donar pas a conversos del Brexit, amb independència de la seva qualificació o experiència negociadora.
L’opció Barrow frena, de moment, aquesta por, alhora que pot provocar no poques crítiques dels més radicals contra la tebiesa de la decisió adoptada per May.
El repte: capgirar les previsions
El repte per a Barrow és ara capgirar les prediccions d’Ivan Rogers, que havia causat ja prou enrenou entre els sectors més anti-UE fa poques setmanes, quan la BBC va filtrar un informe seu remès a Downing Street en què assegurava que les converses amb Brussel·les podrien trigar a completar-se gairebé una dècada. Hi afegia que era gairebé impossible aconseguir un acord de transició per minimitzar els riscos del Brexit i destacava, a més, la manca d’estratègia negociadora del govern i la manca d’un equip coherent.
Les crítiques de Rogers es van fer ahir encara més evidents després que, arran del sobtat adeu, es conegués el contingut d’un correu electrònic adreçat als seus col·laboradors a Brussel·les. En la comunicació, Rogers els instava a “seguir desafiant els arguments infundats i els pensaments confusos”, alhora que els demanava: “Mai tingueu por de dir la veritat als poderosos”. “Espero -reblava- que us doneu suport mutu en els moments difícils en què cal donar missatges que són desagradables per als que els han d’escoltar”.
La crítica per la manca d’estratègia del govern May va ser molt mal rebuda per alguns exministres de l’anterior premier, David Cameron, que es compten entre els defensors més aferrissats del Brexit. Aquests sectors no amaguen la seva desconfiança cap als diplomàtics, als quals acusen de boicotejar les decisions polítiques. Entre d’altres, Ian Duncan Smith, exresponsable de Treball i Pensions. També va carregar molt durament contra Rogers el diputat conservador Peter Lilley, en afirmar que “un té la sensació que molts diplomàtics, euròcrates, estan realment intentant negociar el camí de tornada en lloc de comprometre’s a fer sotir el Regne Unit [de la UE]”, i que si Sir Ivan Rogers era al capdavant del grup, “és bo que se n’hagi anat”.
Però el cap del sindicat que aplega als alts funcionaris del Regne Unit, Dave Penman, replicava davant de la passiva actitud del govern dels tories respecte als atacs soferts per Rogers arran de la seva dimissió. “El que em sorprèn és el silenci aclaparador dels ministres que haurien de sortir a les ones a defensar la integritat i la capacitat d’imparcialitat de l’administració. Si la funció pública ha de lliurar una reeixida negociació del Brexit, la recepta per a l’èxit és poc probable que sigui no tenir recursos, estar mancats de claredat d’objectius i estar envoltat d’homes i dones que només assenteixin, i que no diguin la veritat al poder”.
Un Brexit dur
La trajectòria professional del nou ambaixador a Brussel·les no sembla que pugui alterar la temuda hipòtesi del Brexit dur, que, a poc a poc, s’està obrint pas entre polítics, acadèmics i mitjans de comunicació britànics com a probable resultat de la imminent negociació entre Londres i Brussel·les, que ha d’arrencar a finals de març i que suposarà una nova pàgina a la història de la UE.
