XINA

Els uigurs, esclaus de la indústria de la roba

Una de cada cinc peces de roba de cotó que es venen al món provenen del treball forçat uigur, diuen ONGs

“La fàbrica de roba no era pas diferent del camp [d’internament]. Hi havia policia, càmeres i no es podia anar enlloc”, va explicar, un cop alliberada, Gulzira Auelkhan, una dona kazakh -avui lliure- que va ser detinguda per la policia xinesa el 2017 a Xinjiang, on havia tornat per una visita familiar després de marxar a viure al Kazakhstan. Després de passar per un camp de “reeducació” va ser enviada a treballar forçosament a una fàbrica de roba, sota amenaça de tornar al camp. Li pagaven 1 cèntim d’euro (0,10 iuans) per cada parell de guants cosits, però no podia marxar. Es calcula que una de cada cinc peces de cotó que es venen al món “estan tacades pel treball forçat dels uigurs”. És la denúncia que feien ahir un grup de 172 organitzacions uigurs, ONGs i sindicats de tot el món en una “crida a l’acció” perquè les marques de roba internacionals “marxin de la regió uigur en tots els nivells de la seva cadena de subministrament, des del cotó fins a productes acabats”.

“Per acabar amb l’esclavitud i els horribles abusos als uigurs, kazakhs i altres pobles musulmans turcs per part del govern xinès, les marques han d’assegurar que les seves cadenes de subministrament no estiguin vinculades a les atrocitats contra aquests pobles”, deia la directora d’Anti-Slavery International, Jasmine O’Connor. En el punt de mira estan companyies tan conegudes com Adidas, Calvin Klein, Gap, Puma, Ralph Lauren, Nike, Tommy Hilfiger, Lacoste, Victoria’s Secret i fins i tot l’espanyola Zara (Inditex). Totes van ser assenyalades per una investigació recent de l’Institut Australià de Política Estratègica (ASPI), que identificava 83 multinacionals que “s’estan beneficiant directament o indirectament” de l’esclavitud dels uigurs a la Xina. La llista no només incloïa empreses tèxtils o esportives, sinó també electròniques com Apple, Google, Huawei, Nintendo, Nokia, Panasonic o grups automobilístics com ara BMW, Mercedes-Benz o Volkswagen. Però la crida d’ahir de les organitzacions humanitàries posava el focus en la indústria de la moda, un sector acusat històricament de fer sovint els ulls grossos a les violacions de drets humans en països que el proveeixen de material, i remarcava que el 20% del cotó mundial (el 84% del xinès) es produeix a la regió uigur.

Fa només quatre dies, el The New York Times publicava una investigació amb imatges de vídeo que denunciava que la Xina està utilitzant massivament mà d’obra uigur per produir mascaretes sanitàries, exportades arreu del món pel covid.

“Inclús les empreses que tracten de fer bé les coses es troben amb els obstacles de les autoritats locals que no els deixen visitar les fàbriques sense preavís ni els deixen parlar amb els treballadors”, explica per telèfon des de Washington la responsable de la Xina de Human Rights Watch (HRW), Sophie Richardson. L’ONG és una de les que signa la crida a la indústria de la moda perquè “si no són capaços d’assegurar que la seva cadena de subministrament està completament lliure d’esclavatge haurien de suspendre relacions amb els proveïdors”, diu. Tan sols el fet que algun dels esglaons de la cadena tingui presència a la regió xinesa de Xinjiang ja hauria de ser “una bandera vermella”, alerta, perquè molt probablement hi ha implicada l’explotació laboral de presoners uigurs.

Sancions dels EUA

“Els treballs forçats existeixen tant dins dels camps de concentració massius que hi ha a Xinjiang com a tota la regió i estan confirmats pel testimoni de persones que hi han estat detingudes, per imatges de satèl·lit i per documents oficials del govern xinès filtrats recentment”: un informe de la Comissió sobre la Xina del Congrés dels Estats Units ho advertia així de clarament fa poques setmanes, i calculava que fins a 1,8 milions de uigurs i membres d’altres minories musulmanes turques i kazakhs “estan o han estat detinguts arbitràriament” pel govern xinès en aquesta gran regió al nord-oest del país, poblada majoritàriament per membres de l’ètnia musulmana dels uigurs.

De fet, aquest mateix dilluns el govern nord-americà va aprovar sancions per a 11 empreses xineses, a les quals acusava d’estar “implicades en violacions de drets humans i abusos dins de la campanya de repressió, detencions massives arbitràries, treballs forçats, compilació involuntària de dades biomètriques i anàlisis genètiques” a què el poble uigur està sotmès per part del govern de Xi Jinping, segons el govern nord-americà. Aquestes empreses sancionades no podran rebre subministraments tecnològics i altres productes, tot i que algunes, com Changji Esquel Textile, han negat categòricament les acusacions.

Els “crims contra la humanitat” contra el poble uigur han estat documentats per ONGs com HRW “des de fa 25 anys”, diu Richardson, però assenyala que “en els últims dos anys” la repressió s’ha incrementat enormement, amb “una campanya sistemàtica per eliminar la cultura uigur”.