Publicitat
Publicitat

Zuckerberg: "No vam fer prou per evitar les filtracions de dades"

El president de Facebook demana disculpes en la seva compareixença al Senat nord-americà

El senyor Zuckerberg ha anat a Washington. La seva compareixença d'aquest dimarts al Senat i la d'avui dimecres a la Cambra de Representants han generat molta expectació. La seva criatura, Facebook, es troba immersa en la pitjor crisi de credibilitat de la seva història, tant per l’escàndol de Cambridge Analytica -que va provocar la filtració massiva de dades dels seus usuaris-, com per la difusió de notícies falses a la xarxa social per influir en diferents eleccions, entre elles les presidencials dels Estats Units del 2016. Conscient de la gravetat de la situació, ha entonat un 'mea culpa' davant dos comitès del Senat pel fracàs de la seva companyia a l’hora de protegir els seus usuaris. I ha explicat diverses mesures que ha pres per millorar la seguretat de la xarxa i evitar que s’utilitzin les seves eines per manipular a la gent o “soscavar la democràcia”. 

Zuckerberg, de 33 anys, s'ha deixat a Califòrnia la seva habitual vestimenta (texans, samarreta i dessuadora) i vestit amb una americana i uns pantalons immaculats va respondre les nombroses preguntes dels legisladors mirant de ser al màxim d’humil possible. El jove emprenador, acusat d’arrogant en múltiples ocasions, va lamentar no haver fet prou per evitar que Facebook fos utilitzat “per fer mal”. “No vam tenir una visió prou àmplia de les nostres responsabilitats i això va ser un gran error. Va ser el meu error i ho sento”, ha assegurat a l’inici de la seva intervenció. I ha posat exemples de l’ús maliciós de la xarxa social com la difusió de notícies falses i de discursos de l’odi, la intereferència estrangera en diverses eleccions i la violació de la privacitat de les dades dels usuaris.

Zuckerberg ha reconegut  que la seva empresa va reaccionar “de manera lenta” a la suposada ingerència de Rússia a les eleccions presidencials de 2016 per ajudar Trump -i que està sent investigada pel fiscal especial nord-americà Rober Mueller. El fundador de la plataforma amb més de 2.000 milions d’usuaris ha explicat que la companyia Internet Research Agency, amb seu a Sant Petersburg, Rússia, “va actuar repetidament de manera enganyosa” amb l’objectiu de manipular ciutadans d’Europa, Estats Units i Rússia. I ha revelat que considera que les accions de l’empresa russa -una de les imputades per la investigació de Mueller per recollir informació de nord-americans- van afectar a unes 126 milions usuaris de Facebook i 20 milions d’usuaris d’Instagram, l’altra xarxa social de la seva companyia.

Tanmateix, el catalitzador de les compareixences de Zuckerberg a Washington va ser la filtració de dades de 87 milions dels usuaris de Facebook a Cambridge Analytica, que va col·laborar amb la campanya de l’ara president, Donald Trump. El gegant de les xarxes socials no va informar de la violació de la privacitat dels seus usuaris malgrat que en va tenir coneixement el 2015. Aquesta setmana, finalment, ho ha fet amb una notificació als afectats.
“Per què Facebook no va comunicar el 2015 a 87 milions d’usuaris que la seva informació personal havia sigut robada? -va preguntar el senador de Florida, Bill Nelson-. Si Facebook no pot tenir cura de les dades personals dels seus usuaris, nosaltres ho haurem de fer”.

John Thune, el president del comitè del comerç, ciència i transport del Senat, també s'ha mostrat a favor de regular el sector ja que, segons ell, el cas Cambridge Analytica ha demostrat que les xarxes socials poden ser utilitzades per manipular la gent. “En el passat molts dels meus companys, dels dos partits, s’havien mostrat disposats a deixar que les empreses tecnològiques s’autoregulessin. Però això està canviant”, ha assegurat.
Facebook, però també Google i Twitter, es troben enmig de la polèmica creada per la pressumpta ingerència de Rússia en les eleccions a la Casa Blanca i la difusió de notícies falses a la xarxa. I, per això, podrien fer front a noves regulacions en els pròxims mesos als Estats Units que podrien afectar els seus models d’empresa.

Zuckerberg, de fet, s'ha mostrat a favor del projecte de llei conegut com Anuncis Honestos, que busca més transparència sobre qui financia anuncis polítics. “Treballarem amb el Congrés per a això”, ha dit.

Regulacions del sector

Facebook i els altres gegants tecnològics estan disposats acceptar algunes regulacions, i que esperen que no siguin lleus, però volen evitar normes de l’estil europeu que podrien perjudicar els seus negocis. De fet, a l’altra banda de l’Atlàntic el mes que ve entrarà en vigor una llei que castigarà en un 4% dels seus beneficis si es fa un ús il·lícit de les dades dels usuaris.

De moment, la companyia ha anunciat un nou programa per recompensar les persones que denuncien amb proves la filtració de dades d'usuari.

A Twitter, Edward Snowden, exempleat de la CIA i de l'agència de Seguretat nord-americana NASA, acusat de la filtració de secrets que van posar en risc la seguretat nacional, ha retret el tracte excessivament amable que els senadors l'estan donant a Zuckerberg. "En cas que us pregunteu perquè el Congrés tractat avui al president de Facebook com un vell amic enlloc de collar-lo (no l'han fet ni jurar per declarar)", escriu l'exanalista, exiliat a la Rússia de Vladímir Putin, enllaçant una notícia del diari 'USA Today titulada: 'Facebook és el gran contribuent a les comissions del Congrés que interroguen a Mark Zuckerberg".

L'organització Avaaz ha convocat una protesta davant del Congrés amb desenes d'avatars de Zuckerberg per denunciar la comercialització de les dades personals.

'Mea culpa' a Londres