Misc 23/03/2014

Cal reduir el frau fiscal

3 min

A Espanya es produeix una situació curiosa pel que fa a la fiscalitat. Combinem una molt baixa recaptació fiscal amb uns tipus de gravamen que són dels més alts d’Europa, almenys pel que fa als impostos directes i, en particular, l’IRPF. Les dades publicades per la Comissió Europea (Eurostat) ens diuen que la recaptació fiscal espanyola, en relació amb el seu PIB, es va situar més de nou punts per sota de la mitjana de l’eurozona l’any 2012 (37,1% versus 46,3%). Només Irlanda té una pressió fiscal més baixa que Espanya dins la zona euro. La resta d’estats membres ens superen, Grècia inclosa.

És cert que per fer comparacions internacionals és més adequat fer servir la magnitud esforç fiscal, que relativitza la pressió fiscal per la renda nacional per càpita. Però utilitzant aquest indicador la conclusió no canvia: es recapta poc malgrat els elevats tipus de gravamen.

El que suggereixen aquestes dades és obvi: si amb uns tipus de tributació molt alts la recaptació en relació al PIB és baixa, això normalment significa que el frau fiscal és elevat. Molt elevat. També pot posar de manifest altres circumstàncies, com un excés de deduccions o bonificacions fiscals. Però resulta clar que la dimensió del frau és elevada a Espanya. Diferents estudis sobre el nivell d’economia submergida a l’estat espanyol apunten en la mateixa direcció. Això significa que una part de la ciutadania, fonamentalment els assalariats i altres grups de persones que estan dins del perímetre de control informàtic de l’Agència Tributària, assumeixen un important i injust sobreesforç per la falta d’eficiència d’aquest ens públic i per l’absència d’una adequada moral fiscal del conjunt de la ciutadania.

Crida l’atenció la naturalitat amb què moltes persones assumeixen com a normal el que no ho hauria de ser. Que considerem com a inevitable, com una mena de càstig diví, el mal funcionalment de les institucions públiques espanyoles. No és normal que l’AEAT no funcioni adequadament, que no hi hagi cap pla conegut de reforma de qui té la competència per fer-ho i que no ens queixem de manera democràtica. La mateixa reflexió és aplicable a un sistema de justícia en què els litigis poden arribar a durar més de deu anys (o fins i tot quinze en alguns casos!) i a molts altres àmbits del capital públic espanyol. No és normal que un gruix important de la ciutadania assumeixi amb resignació aquesta situació.

Una enquesta recent de l’IRS (l’agència tributària dels EUA) sobre les causes que porten els enquestats a pagar impostos adequadament ofereix dades interessants. Cal recordar que el 2002 els EUA, segons determinats estudis (Schneider), tenien una economia submergida del 7% del PIB (a Espanya és d’un 20% aproximadament o fins i tot superior). Doncs bé, un 79% dels enquestats van invocar, com a causes per pagar impostos, raons d’integritat personal; un 65% van dir que pagaven perquè entenien que l’IRS ja tenia informació fiscal sobre ells (per aportacions de tercers); un 59% van dir que ho feien per la por d’una inspecció, i un 42% van fer referència a la motivació que els suposava saber que els veïns declaraven i pagaven honestament. És un panorama ben diferent del nostre.

Arribar a assolir un escenari similar exigeix molta feina ben feta durant anys. Construir una moral fiscal adequada requereix anys de convivència democràtica, amb índexs elevats de confiança en la justícia del sistema tributari i en el conjunt de les institucions governamentals.

Les línies de treball per reduir el frau fiscal estan clarament definides per determinades organitzacions internacionals (l’OCDE fonamentalment) i per les millors pràctiques desenvolupades per altres països. Cal combinar campanyes de conscienciació de la ciutadania amb una clara millora en l’eficàcia del control del compliment tributari. Per millorar la moral fiscal és essencial que la sensació d’impunitat dels potencials defraudadors es redueixi al màxim. I tot això en un entorn de seguretat jurídica tributària que, ara per ara, no existeix de cap manera a l’estat espanyol: les lleis canvien d’un dia per l’altre i es reinterpreten sense gaire respecte per les situacions d’aquells particulars i empreses que honestament volen pagar els seus impostos de manera adequada i previsible. Per aprofundir més en aquest tema recomano la lectura de l’informe sobre frau fiscal i economia submergida que va presentar l’any passat el Consell Assessor per la Recuperació Econòmica i el Creixement (Carec).

Aquesta actual situació d’ineficàcia suposa un sobrecost fiscal injust per a tots aquells que paguen els seus impostos. I no sembla que modificar aquesta situació, més enllà de declaracions genèriques o d’actuacions concretes relacionades amb alguna persona mediàtica, tingui un espai a l’agenda política de reformes del govern espanyol.

stats