05/11/2020

L'economia catalana i l'espanyola no aixequen el cap

2 min
El centre comercial La Maquinista amb pràcticament totes les botigues tancades.

BarcelonaEl coronavirus segueix passant factura en termes econòmics. La segona onada de l'epidèmia ha agreujat la situació, de manera que l'economia catalana i l'espanyola no aixequen el cap. Les noves mesures de semiconfinament, tan necessàries i segurament aplicades amb massa lentitud i titubejos, estan sent un càstig afegit damunt d'una economia d'altra banda massa dependent del sector turístic. Si els tècnics de la Comissió Europea havien calculat inicialment que l'economia espanyola cauria un 10,9% aquest any 2020, ara han empitjorat aquells mals auguris i situen l'enfonsament del producte interior brut (PIB) en un 12,4%, el doble que Alemanya (5,6%, quan fa uns mesos la previsió era del 6,3%).

Segons Brussel·les, Espanya és el país de la Unió que sortirà més malparat de la pandèmia. Catalunya, esclar, no se n'escapa. De fet, segons les dades publicades aquest dijous per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) i pel departament de Vicepresidència i Economia, en el tercer trimestre el PIB català ha crescut un 15,7% respecte al segon trimestre, un rebot, però, clarament insuficient per recuperar tot el que s'havia perdut, que era molt, en la primera onada vírica. Respecte al tercer trimestre de l'any anterior, l'economia catalana s'ha desplomat un 9,1% entre el juny i el setembre. Aquesta caiguda interanual del PIB català és superior a la caiguda espanyola (8,7%) i a la mitjana de la Unió Europea, que va registrar un descens del 3,9%.

Tot plegat són xifres inquietants. El daltabaix fa basarda. Només cal caminar per les ciutats i veure la gran quantitat de persianes abaixades. No en va, el sector serveis, amb especial èmfasi en la restauració i l'hostaleria, és el més castigat. Però la indústria tampoc no se n'escapa. El pessimisme arran de carrer també es reprodueix en les visions macro. No només Brussel·les ho veu magre per a Espanya (també ha reduït la previsió de creixement per al 2021, que ja no és del 7,9% sinó del 5,4%), sinó també el Banc d'Espanya i l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), dues institucions que aquests dies han passat pel Congrés, on han esmenat la plana als pressupostos presentats per l'executiu de Pedro Sánchez. Mentre que el Banc d'Espanya creu que no és oportú preveure increments en el sou dels funcionaris, l'Airef no es creu les previsions d'ingressos que contenen els comptes. Confiar-ho tot a l'arribada dels ajuts europeus no sembla tampoc gaire raonable. Europa acabarà ajudant, sí, però com s'ha anat veient ho farà amb retard i amb reserves, sobretot si aquí no es fan els deures a l'hora de presentar projectes que siguin viables i ben valorats a Brussel·les, i a l'hora de justificar despeses com les que qüestiona el Banc d'Espanya.

És veritat que, davant dels estralls de la crisi, l'acció social no es pot deixar de banda: moltes famílies s'estan quedant sense ingressos. Però el suport als sectors econòmics també és crucial. L'allargament dels ERTO està sent per a molts una mesura clau de supervivència, però no suficient. Com més negocis aconsegueixin resistir la segona onada, menys difícil serà la sortida general de la crisi. Ara mateix, la perspectiva és complicadíssima.

stats