Carta d'un periodista als directors dels diaris

El sentit comú hauria d'estar per sobre dels llibres d'estil

Enceto una etapa periodística al Principat, com a redactor de l'Agència de Notícies d'Andorra (ANA), i em trobo amb una realitat desagradable. Cap diari del país, que com a abonat té dret a utilitzar els continguts que pugem des de la redacció, ens cita com a autors dels mateixos. En comptes de mencionar-nos com a autors del redactat de la notícia que agafen de l'Agència, Text: ANA, escriuen 'agències'. Com si existís al país més d'una agència de notícies, o com si reescrivissin els textos amb més d'una font d'informació.

La majoria de vegades que he llegit notícies de l'ANA als diaris m'he trobat que el cos de la notícia és exactament igual que el que surt de l'Agència. Algun cop que modifiquen alguna frase, hi afegeixen: Text: Redacció/Agències. És totalment lícit, però immoral.

Dissabte al matí, segurament amb una mica de mala llet, el Govern va convocar a tots els mitjans del país per a la roda de premsa que anunciaria la dimissió irrevocable del ministre Alcobé. Com que dos dels diaris no s'imprimeixen els diumenges, cap dels seus redactors no va assistir a la roda de premsa. Però les seves versions digitals es van afanyar, com no pot ser d'una altra manera, a empastar a les seves capçaleres l'article de l'ANA. Doncs bé, un d'ells va citar el típic: 'agències', però l'altre, a part de fer-se seva la notícia -de la qual no va canviar ni una sola coma del text- perquè no va escriure'n la procedència, ni tan sols va posar les inicials de l'autor de la fotografia que ha obert la seva versió digital durant tot el cap de setmana.

El sentit comú hauria d'estar per sobre dels llibres d'estil. Darrera de cada article que surt de l'Agència de Notícies hi ha la feina d'un redactor. La de dissabte, a més, era la feina d'un periodista de guàrdia que va haver de fer mans i mànigues perquè la resta de mitjans no presents pogués disposar de la informació el més aviat possible. Signar 'agències' i no signar els autors de les fotografies em sembla una manca de respecte cap els companys de professió. Les pràctiques actuals, a més de faltar-nos al respecte, denigren una professió, el periodisme, cada cop més devaluada.

Si no comencem per donar-nos un cop de mà entre nosaltres, difícilment podrem prestigiar aquest ofici. I, coi, si el periodisme és concreció i concisió, doncs apliquem-nos-ho, i no diluïm l'autoria d'una feina que costa el mateix de fer que la de la resta de mitjans.