'Desfibril·lats'
Un altre final d'infart, el cinquè que es juga com a locals des que va començar la lliga Endesa. Algú dubtava de com seria el final del partit al poliesportiu d'Andorra?
No pintava gens bé els dos primers quarts del partit, quan un València amb una defensa zonal molt ben estructurada feia que els homes de Joan Peñarroya fessin un percentatge de tirs de tres molt pobre, quan és unes de les armes fortes que tenen per guanyar partits a aquesta dura lliga espanyola.
S'ha tornat a pecar de poder de joc interior. Els tres homes grans taronges han fet i desfet com han volgut tant en defensa com en atac, sobretot movent la pilota quan els jugadors del Morabanc els hi feien un dos contra un al pal baix.
L'atac local? És molt difícil guanyar un partit contra una defensa en zona només tirant de 6,75. No s'ha vist un joc fluid ni amb ordre.
Quan el fortí andorrà s'ha fet sentir, fent esperonar als jugadors locals, aquest cop sí a cop de triples i coratge búlgar dins la pintura, ha fet tornar, per descomptat, a un nou final ajustat, als quals el públic comença a estar acostumat. Semblava que els andorrans perdonaven i els valencians no volien acabar de sentenciar, però amb dos triples de Sant Beto semblava que la victòria no s'escaparia. Però dos tirs lliures -què importants que són, sobretot a instants finals- de Lucic, i una mala selecció de tir del mateix portuguès, han fet que aquest cop la victòria marxés cap a terres valencianes.
Amb coratge, com el tercer i últim quart, i amb l'ajut d'aquest públic que comença a estar preparat per a aquest final de 180 pulsacions, viurem moltes alegries al Poliesportiu d'Andorra.
