Endavant amb més força que mai

Sembla que faci molt de temps perquè han passat moltes coses, però només fa 30 dies que la nostra pau es va veure alterada per l’esclat de l’afer BPA. Tot sembla moure’s en aquest afer a una velocitat vertiginosa ja que així ho exigeixen les circumstàncies i les seves eventuals conseqüències. S’ha intervingut l’entitat, s’està auditant per segregar els actius tòxics dels bons, s’ha aprovat i endegat un pla d’ajuts als empresaris afectats per la manca de liquiditat derivada del bloqueig d’actius i s’ha aprovat un text legal que regula la reestructuració i resolució d’entitats bancàries, i tot en un temps record i amb un esperit constructiu per tal de salvaguardar els interessos majoritaris del país i molt particularment, els dels treballadors i clients de l'entitat.

Tot sembla desenvolupar-se en terminis molt curts, doncs resten 30 dies més per donar resposta a l’afer iniciat pel FinCen i tanmateix, els crèdits avalats per Govern s’han concedit per un curt termini de 3 mesos. Als afectats, però, se’ls està fent molt llarg i feixuc tot plegat, especialment perquè no disposem de prou informació al respecte dels efectes derivats de tot aquest procés.

A més, tot el procés de redefinició de la nostra economia, que començava a donar els seus fruits, també se n'està ressentint. Pensem, per exemple, en la confiança que han dipositat en el nostre país els nous inversors arribats amb l’obertura econòmica i que ara es troben afectats a nivell patrimonial o empresarial per la situació que vivim en aquests moments. Ells són els principals avaladors i prescriptors de l’obertura i la tan anhelada diversificació econòmica. És evident que no els podem fallar com tampoc ho podem fer amb cap dels ciutadans del nostre país!

Tanmateix, mentre la supervivència de moltes famílies de treballadors, estalviadors, etc..., i la reputació d’un país està en joc, cada dia som víctimes del sensacionalisme periodístic o de la demagògia d’uns pocs que aprofiten l’ocasió per reivindicar-se i guanyar adeptes Déu sap amb quines obscures intencions.

De forma anàloga al que els auditors estan fent ara al destriar el bo del dolent dins de l’entitat intervinguda, a nosaltres ens toca fer el mateix, destriant tot allò positiu i constructiu, totes les mostres de suport i reconeixement nacionals i internacionals, de tot allò nociu, malintencionat i mancat de rigor que ens arriba tant des de dins com des de fora d’Andorra.

No sense esforç, però ens en sortirem segur i, és clar, assolit l’objectiu ho haurem d’explicar molt bé, tant a casa com a fora, on hem adquirit una inesperada popularitat i no precisament per la competitivitat de la nostra oferta derivada de l’obertura econòmica.

Els canals comunicatius estan oberts. Només cal nodrir-los d’informació, però de la bona i constructiva. Un cop més em veig obligat a reivindicar una estratègia de comunicació internacional contundent i eficaç. Si abans ho necessitàvem, ara és el ser o no ser d’Andorra.

Bé, hem perdut de moment el Ministeri d’Economia, un dels ministeris clau en qualsevol dels Governs dels països del nostre entorn, i estendard de l’obertura econòmica en la darrera legislatura. Sembla que part de les funcions, particularment les dels Departaments de Comerç i Economia, han passat al nou Ministeri de Turisme i Comerç. De fet, tan se val l’etiqueta si l’estratègia és la correcta. Potser tots els mecanismes promocionals d’aquest Ministeri posats al servei no només de la captació de turisme sinó també de la resta de serveis que Andorra pot oferir, pot ser la solució per acabar de donar la visibilitat internacional positiva que necessitem. Això sí, calen accions, el país necessita una reactivació que no acaba d’arribar i que ans al contrari ens la bombardegen una i altra vegada. Ara més que mai pren sentit la substitució d’Andorra Turisme per Andorra Global, si volem ser conseqüents amb les atribucions del nou Ministeri. És clar, tot això si partim de la base que els objectius del nou Govern prioritzen la promoció de l’obertura econòmica com l’anterior Govern, cosa que no em queda clara del tot.

Ah, i atenció a la revisió del funcionament intern d’aquests dos Departaments, Comerç i Economia. Hi ha molt a millorar en els processos d’obtenció d’autoritzacions d’inversions exteriors, de constitució i inscripció de societats i de les autoritzacions de comerç i indústria. Cal millorar tràmits i terminis i modernitzar conceptes encara ancorats en el passat.

La conclusió és prou evident: malgrat tot plegat, el país no es pot aturar i pel bé de la nostra supervivència i prosperitat cal seguir empentant amb tota la força i impulsant els canvis endegats en el seu moment i en els quals hem cregut una majoria de ciutadans.

Avui que a través de la finestra veig un cel aparentment clar, aquella claredat que des de l’optimisme transmet l’esperança en un futur pròsper per a Andorra i en el qual crec fermament, no puc menys que solidaritzar-me amb tots aquells als qui malauradament la seva visió es veu enterbolida per la incertesa, la inquietud i la desesperança d’un futur transitòriament incert i que clama solucions i reaccions ràpides per part dels nostres governants, organismes i institucions. A uns, els que pateixen, i als altres, que tenen la noble missió de resoldre la situació, els encoratjo a seguir endavant amb més força que mai, amb esperança i amb determinació, pel futur d’un país que mereix millor sort que la que alguns ens auguren.