Espot guanya, López perd

El lideratge de l'exministre taronja ha estat vital perquè els Demòcrates segueixin vius i com a única opció per formar govern

Molts veuran en aquest titular un eslògan partidista, però aquest és l'escenari que deixa els resultats de les eleccions del diumenge. Només Xavier Espot pot convertir-se en cap de Govern perquè és l'únic líder que té la possibilitat de pacte per disposar de majoria suficient i, encara que sembli un disbarat, té l'alternativa de governar, millor amb el suport de la  terceravia  i Ciutadans Compromesos, però  també   ho   podiria  fer amb pactes puntuals, una opció molt més difícil  però  no descartable. L'A i  PS  aniran per separat al Consell General en dos grups diferents i d'alguna manera s'haurà acabat l'aliança socioliberal que no ha  aconseguit  l' objectiu  de convertir el candidat del  PS  en cap de Govern.
PS - L'A  sumen el mateix que Demòcrates sols, 11 consellers, i entre Liberals i DA  hi ha probablement més punts de coincidència que amb el  PS . Matematicament també queda l'opció improbable d'un pacte PS-L'A amb la terceravia (sumarien 15 consellers).

D'Acord es pot qualificar d'èxit pels resultats d'Andorra la Vella i d'Escaldes-Engordany, però les lectures són diferents. A Escaldes tenia una candidata molt potent com Rosa Gili i el  PS  s'ha imposat a la parròquia d'Espot i Martí només a la parroquial però  la  presència  de  la terceravia  al  territori  escaldenc ha anat en detriment de  Demòcrates . Mentre que la llista de  Joaquim  Miró ha rebut el rebuig de molts votants, ja que d'Acord no arriba a sumar els mateixos vots que el  PS  en solitari a la nacional (on guanya a DA). La fuga de vots de d'Acord a la capital ha estat important i el  PS  ho ha  d' analitzar, ja que hi ha molta diferència amb els vots junts de socialdemòcrates i liberals a la circumscripció nacional.

Pel que fa a la formació taronja, com  dèiem  és l'única que té l'opció més probable de governar. S'ha de dir en veu alta que Espot  és  triomfador perquè sense l' exministre  de Justícia, Interior i Afers Socials, ara probablement  estaríem  parlant de desfeta Demòcrata i  d'una   DA   cap a  l'extinció. El líder taronja volia una majoria més  àmplia , però Demòcrates li deu clarament que es pugui mantenir al Govern tot i un darrer tram de legislatura que l'ha perjudicat clarament. Segurament no serà difícil trobar una dotzena de funcionaris emprenyats que van deixar de votar als demòcrates o un grapat d'assalariats indignats que tampoc hi van votar. Està clar que no era una exigència aprovar lleis tan impopulars a les portes d'unes eleccions i això ha estat també un gran obstacle per a Espot perquè es tracta d'una diferència de vots tan  insignificant  que segurament sense lleis de la funció pública o laborals els resultats haguessin variat .

Pel que fa a Pere López, el seu gran error va ser menystenir l'intent d'incorporar Progressistes- SDP  al pacte amb els liberals. Amb una mica més d'empatia i de visió política, i de voluntat de sumar, López  podria  ser avui candidat a la investidura, perquè sumant els vots d' SDP  a Encamp o Ordino  li   haguessin  donat la victòria  a d'Acord . Ni més ni menys que quatre consellers. SDP desapareix del Consell General, s'ha imposat el vot útil i probablement tampoc ha ajudat el missatge que s'ha escampat que podia fer de crossa de Demòcrates.

Finalment cal elogiar l'estil d'Espot. D'acord no ha guanyat com  per  canviar el sistema electoral que  aquest  cop ha estat perjudicial per al candidat demòcrata, però aquest ha acceptat les regles del joc que són iguals  per  a tots i no ha fet cap  declaració  en el sentit de queixar-se d'un model que li ha anat en contra.

El centre de l'interès  polític  passa per Sant Julià. Josep Pintat és un negociador dur, però no serà la primera vegada que els consellers d' UL  (ara amb  terceravia ) sumen per fer una  majoria  que doni "estabilitat", una paraula que Pintat ha repetit incansablement durant la campanya i que considera que és obligatòria per a la  prosperitat  del país.