Farigola

He descobert que aquest acte tan innocent a primera vista (collir farigola) va ser, durant anys, un espai de llibertat

Farigola, frígola, timó o timonet. Tota la vida que a casa meva hi ha hagut el costum d’anar-ne a collir el Divendres Sant. Diuen que, si en culls aquest dia, mantindrà la flor i, per consegüent, l’aroma i les propietats, tot l’any.

Doncs bé, resulta que ahir ens ho vam saltar i, quan ho vaig comentar amb la mare –“ostres, que aquest matí no hem anat a collir farigoles!”-, va i m’explica dues coses. La primera, que les propietats de la farigola en aquesta època de l’any tenen a veure amb la lluna i no –oh, sorpresa- amb la litúrgia. O sigui que aquesta vegada, i tenint en compte que la lluna no ha canviat d’un dia per l’altre, la farigola de casa serà de dissabte, a poques hores d’arribar al Diumenge de Glòria, i no pas de divendres. Divendres Sant, no ens enganyem, per molta processó i  folklore contrareformista que se li associï, sempre ha estat el dia més tenebrós de la Setmana Santa. Diumenge de Glòria és, en canvi, tota una altra cosa: felicitacions de Pasqua, fi de les abstinències diverses i permís per menjar el primer tall de mona.

Però és que la segona cosa que em va relatar ma mare encara em va semblar més extraordinària que el fet que, malgrat la tradició, tant sigui collir la farigola un dia com l’altre, sempre que es faci amb la mateixa lluna: la primera lluna plena de la primavera, lluna plena que aparentment reforça la saba de les plantes. I és que collir farigola, durant els temps foscos del franquisme, era una alternativa, i com a tal una pràctica quasi revolucionària almenys en intenció, a anar a la preceptiva missa.

Avui, doncs, colliré farigoles amb un punt d’orgull. D’una banda, perquè fer-ho em recordarà d’on vinc –i tantes vegades que hi havia anat amb el meu pare-. Però també perquè, gràcies a la infinita saviesa de ma mare, he descobert que aquest acte tan innocent a primera vista va ser, durant anys, un espai de llibertat.

Siguem creients o no, després de Divendres Sant sempre arriba la Pasqua i, amb ella, un missatge d’esperança. És com la farigola, petita però resistent, que un any després de tallar-la, ens regala encara la seva olor.

Etiquetes