L'objectivitat, un mite

L'objectivitat periodística és un mite, no existeix, per molt que alguns la vulguin fer servir de cuirassa o se'n vulguin disfressar

Dos referents del periodisme: Bassas entrevistant Évole. A l' Ara.cat de diumenge passat. Enmig de la pregunta-resposta entre els dos professionals de la comunicació, aquesta conversa:

A. Bassas: Suposo que estàs d’acord que sense un punt de vista no hi pot haver periodisme.

J. Évole: Totalment d’acord. No crec en l’objectivitat. En l’honestedat, com a molt.

Reconforta llegir-ho, sobretot quan ve de dos professionals com ells. Ho tenia clar, ho teníem clar, m'atreveixo a col·lectivitzar. L'objectivitat periodística és un mite, no existeix, per molt que alguns la vulguin fer servir de cuirassa o se'n vulguin disfressar. No hi ha neutralitat i, com diu Bassas, ha d'haver-hi punt de vista per a l'exercici del periodisme. I com afegeix Évole, cal fer-la amb honestedat. I amb rigor, és clar.

Però al concepte relatiu d'objectivitat, l'entrevista també ens n'aporta un altre a l'hora de fer periodisme: la simplicitat, el de fer de fàcil entendre a tothom allò que a vegades al periodista li ha costat hores, dies, setmanes o anys. La pregunta bàsica per a una resposta concreta.

És evident que ens fan falta més professionals com ells dos. Podrem estar més allunyats o més propers als seus punts de vista, però no hi ha dubte que el seu exercici periodístic esdevé mestratge, amb dos estils diferents és clar.

I em quedo, també, amb una darrera frase d'Évole a l'entrevista: Crec en un periodisme que, sense voler flipar-nos molt, pugui canviar coses.