Model cultural

És aquest 30è aniversari un bon moment per tornar a posar de manifest -i quantes vegades ho haurem fet ja?- que hi ha equipaments culturals del país que deixen molt que desitjar i que quan s'han posat al dia ha estat a base de pedaços

Escoltava aquest dilluns les paraules de la Inés i de la Susanna que, amb resignació però amb un somriure als llavis, entomaven el fet que les instal·lacions culturals que dirigeixen, és a dir, la Biblioteca Pública i l'Arxiu Nacional, ubicades a Prada Casadet fan 30 anys i ja fa temps que han quedat petites i obsoletes.

No descobrim res de nou i no entraré ara per exemple en l'argumentari més que relatat i justificat de la necessitat d'un edifici per ubicar-hi l'Arxiu Nacional amb plenes garanties, però és aquest 30è aniversari un bon moment per tornar a posar de manifest -i quantes vegades ho haurem fet ja?- que hi ha equipaments culturals del país que deixen molt que desitjar i que quan s'han posat al dia ha estat a base de pedaços.

Una mostra exemplificant de quin és l'interès d'aquest Govern per les polítiques culturals i que el ministeri del ram tingui la dotació econòmica pertinent que dignifiqui la seva tasca. Una tasca que s'hauria de fer, evidentment, en base a un pla estratègic de país. Però precisament això, un model cultural, és el que no hi ha, perquè en el fons, segurament, i independentment de qui sigui el responsable ministerial, no es vol que existeixi. Si per a aquest Govern cultura és només el Museu Thyssen i el Cirque du Soleil vol dir que estem davant del foment de la pobresa d'esperit cultural.