Ordino, cultura i popular

La història de les comunitats ens demostra que té moments àlgids, moments de ruptura i moments somorts que depenen de l'empenta que la societat, nosaltres mateixos, li donem

Si per alguna cosa s'ha distingit Ordino aquests darrers anys ha estat pel de ser una parròquia que torna a mirar la seva essència a través de la recuperació de la tradició i la cultura popular. Les representacions de la farsa de l'ossa i els contrabandistes o les falles cremant pels carrers del cap de parròquia en són la mostra més palpable. Aquest retorn a l'espai públic d'activitats tan emblemàtiques com les esmentades, sumades a la celebració del 50è aniversari del Roser amb els fadrins ballant el contrapàs com un dels homenatges més destacats, fan pensar en la necessitat que tenim com a societat de llegir-nos a nosaltres mateixos, d'interpretar-nos. A tot plegat cal afegir-hi la gran tasca que de fa temps realitza l'Esbart Valls del Nord mantenint vives les danses més tradicionals i involucrant infants i joves en la cultura a través del ball fent-los participar en festes i actes populars, o la perseverança de la Coral Casamanya i el Grup Artístic conservant tradicions cantaires.

Tot i això, malgrat els esforços que s'han fet tant des d'un sector de la societat civil com des de la pròpia institució comunal acompanyant i incentivant la participació, no hi ha un percepció global que això sigui així. L'exemple el tenim en el marc del procés de preparació de la candidatura Ordino, Territori de Biosfera on les enquestes i el procés participatiu realitzats han detectat com a debilitat en l'àmbit cultural i social, cito literalment, "la pèrdua del sentit comunitari i de la participació social en la vida quotidiana de la parròquia motivada per la creixent arribada de residents que únicament pernocten al territori (poble dormitori) i per una manca d'arrelament dels nouvinguts i dels joves i de connexió amb les tradicions i els costums locals". I una de les amenaces que sorgia amb força és "la pèrdua de tradicions i costums populars, fet que suposa una pèrdua de la identitat sociocultural de la parròquia". D'altra banda, en l'àmbit educacional, una de les problemàtiques més destacades és la "manca de cohesió social i pèrdua progressiva del sentiment de pertinença a la comunitat i creixent desvinculació del jovent amb els valors del territori". Són conclusions extretes a partir de les valoracions de la gent del territori que mostra la seva inquietud.

No es tracta aquí de fer bona la dita que ens diu que qualsevol temps passat fou millor, de caure en el desànim melangiós o de tenir nostàlgia d'un temps que ja no tornarà. Al contrari, des del meu punt de vista qualsevol temps passat fou distint, ni més, ni menys, i la història de les comunitats ens demostra que té moments àlgids, moments de ruptura i moments somorts que depenen de l'empenta que la societat, nosaltres mateixos, li donem... La candidatura territori biosfera té un gran lema: "Les arrels del que érem, la llavor del que serem". Només que el llegim, que hi reflexionem sobre el seu significat i l'interioritzem, tindrem les respostes a moltes de les preguntes que ens podem fer del perquè aquest sentiment de pèrdua d'identitat; però sobretot ens ha de servir per donar respostes al futur i que les amenaces i debilitats detectades esdevinguin fortaleses. La llavor la tenim, ho hem demostrat i ara només ens cal que la societat civil, aquells que tenim ganes, força i empenta ens posem a treballar de valent per reactivar la cultura popular d'aquesta parròquia, de la mà, del bracet, de forma conjunta amb aquelles entitats que de fa temps ja treballen de forma sectorial en els seus àmbits creatius i amb l'acompanyament institucional imprescindible.