Parlem de la Greta

El que està clar és que ella ha nascut en un entorn privilegiat en el qual ha pogut fer sentir la seva veu i que no tothom té tanta sort

Doncs sí, sembla que parlar de la Greta (la Thunberg) està de moda, molt més que parlar del planeta o del canvi climàtic. A Twitter he arribat a veure fils de conversa llarguíssims en els quals s’acusa la jove activista de fer discursos apocalíptics, de viure, viatjar i mantenir-se a costa de la doble moral (desplaçaments en velers sostenibles que són finançats amb diners no tan sostenibles), d’estar manipulada per uns pares que suposadament s’aprofiten d’ella, de pertànyer a una generació que s’ha sumat a les protestes però que no pot viure sense una tecnologia que és de tot menys neta, i així un llarg etcètera. Fils en què ningú o gairebé ningú es refereix a la causa que ha disparat l’activisme d’aquesta noia: la crisi ambiental i la inacció de governs i grans empreses. Una adolescent que sí, que en aquests moments hauria d’estar estudiant en comptes de pronunciant discursos davants dels més diversos organismes internacionals. Que és sueca i que ho ha tingut tot molt fàcil. O no tant si tenim en compte les seves circumstàncies personals. El que està clar és que ella ha nascut en un entorn privilegiat en el qual ha pogut fer sentir la seva veu i que no tothom té tanta sort. El que està clar també és que ella ha escollit fer sentir la seva veu en comptes d’acomodar-se i aprofitar-se del seu privilegi. Infants i joves de tot el món, aquests mateixos infants i joves que sovint titllem de “passotes” i despreocupats, l’admiren i segueixen el seu exemple. Quan el savi assenyala la lluna, el neci mira el dit. Potser ha arribat el moment de deixar el dit i la Greta en pau i fixar-nos d’una vegada en la lluna.