Vergonya

Les múltiples imatges són incontestables, no enganyen ni menteixen. Per molt que determinada premsa i televisions radicades a Madrid vulguin amagar-ho o tergiversar-ho i per molt que els dirigents dels principals partits espanyols vulguin imposar un relat dirigit al seu públic, la circulació de les imatges per Internet i els mitjans de comunicació estrangers han mostrat a tot el món fins a on està disposat a arribar l'Estat espanyol per intentar aturar els catalans en el seu dret a l'autodeterminació. Ha estat una mostra més per a qui en el seu univers només existeix el relat de vencedors i vençuts, l'únic vàlid per a les classes dirigents espanyoles, el que sempre al llarg dels anys ha imperat en el seu imaginari. O et sotmets o et destrosso.

Imatges impactants d'una actuació policial brutal duta a terme amb total impunitat. Difícils d'entendre per als teus fills que et pregunten que per què destrossen a cops de mall les portes d'escoles, que per què s'emporten urnes i paperetes, i per què estan pegant a gent que està... votant! Tu que procures educar-los en la diversitat, en la tolerància, en el respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals, i en la defensa d'una policia que et protegeixi dels dolents...

Vergonya per a Europa, rebuig sense matisos. Una Europa que amaga les seves vergonyes, que només li interessa mantenir l'status quo dels seus estats integrants, que deixa una part dels seus ciutadans a mercè de bèsties armades que carreguen en tromba, com gossos de cacera rabiosos buscant la seva presa després de molts dies engabiats.

Però hi ha una cosa molt més important que és la gent, les persones que diumenge es van empoderar, que van defensar gelosament el tresor més preuat que tenien, el vot. Imatges de ciutadans corrents protegint les urnes perquè la policia espanyola o guàrdia civil no els hi prengués. Gent protegint els col·legis electorals des de divendres a la tarda, organitzant-se durant més de 48 hores perquè tothom qui volgués votar ho pogués fer. Imatges impactants i alhora demolidores per a la credibilitat de l'Estat espanyol -si és que li quedava alguna- malgrat la por, malgrat córrer el risc de ser apallissats.

No hi havia d'haver urnes i n'hi van haver. Es van passar un mes confiscant paperetes, i als col·legis electorals n'hi havien un fotimer. Van dir que havien donat l'estocada amb la intervenció al centre de telecomunicacions, i diumenge va haver-hi cens. Pau Llonch va dir diumenge a la nit, encertadament, que el poder constituent havia guanyat al poder constituït. Perquè en el relat de vencedors i vençuts que tant els hi agrada, si algú va guanyar diumenge, aquest va ser la gent que ha perdut la por.