Xina: acció-reacció

Ja fa uns mesos anunciàvem que alguna cosa estava passant a l’economia xinesa, particularment en el comerç exterior, i que ben segur motivaria una reacció per part de les autoritats econòmiques d’aquest hegemònic país. Resultava evident la pèrdua de competitivitat per l’increment dels costos de producció amb la conseqüent reducció dels marges de benefici. Aquest fenomen, absolutament normal en una economia emergent però evolutiva, ja augurava els canvis i reaccions que estem vivint darrerament.

Estem parlant d’un país amb 1.200 milions d’habitants amb un creixement de la renda per càpita fulgurant però encara amb molt recorregut, doncs tot i tractar-se de la segona economia més important del món en termes de PIB, on representa el 16’5 % a nivell mundial, en canvi, a nivell individual de PIB per càpita encara es trobava l’any 2014 al lloc 85 sobre 196 països, és a dir, molt lluny del que li correspondria a la població d’un país d’aquesta magnitud i potencial.

Però atenció perquè tot i que parlarem d’alentiment, el PIB, encara que a un menor ritme, segueix creixent. Així, el 2014 va créixer un 7’4 %, els anys 2013 i 2012 un 7’8 % i el 2011 un 9’3 %, lluny, això sí, del 14’2% del 2007, i créixer a aquest ritme al cap i a la fi és una necessitat latent d’una economia que ha de donar sortida a una població de tal dimensió.

Ara bé, el 2015 sembla consolidar-se una tendència a la baixa amb unes previsions de creixement del 7’3 % o potser una mica menys, i segurament té una causa clara que no és altra que la baixada del comerç exterior i la subsegüent contracció de l’economia. En els primers vuit mesos de l’any les exportacions han disminuït un 1’6 %, però les importacions un 14 % aproximadament, la qual cosa situa la balança comercial en una caiguda del 7’7 % de moment, i veurem com acaba l’any. Els principals damnificats, a més de la pròpia Xina, són els països tradicionalment exportadors d’energia i altres matèries primeres com per exemple el Brasil, Xile, Perú i tants d’altres. Està clar que si la producció industrial s’alenteix, també ho fa el consum d’energia, i vet aquí que la repercussió internacional en negatiu està servida.

Paral·lelament a aquesta situació, l’energia desbordant d’aquest immens país i la seva aposta per les noves tecnologies ha portat a sortir a borsa durant el que portem d’any a 42 companyies del sector de les telecomunicacions, mediàtiques i tecnològiques, mogudes per la tendència clarament alcista de la borsa, on per exemple l’índex compost de Shanghai havia crescut des del estiu del 2014 fins a juliol del 2015 a prop d’un 140 %.

Tanmateix, la inversió exterior, principalment procedent d’Europa i la resta de països occidentals, durant els primers vuit mesos de l’any havia crescut un 9’2 %, la qual cosa demostra que aquests països, malgrat tot, segueixen apostant per la Xina.

De les diferents estratègies per tractar d’afavorir les exportacions n’hi ha una de manual, que consisteix en devaluar la moneda, i això és ni més ni menys el que ha forçat la Xina flexibilitzant el tipus de canvi i provocant una devaluació que, tot i que sembla estar controlada, alguns analistes encara pronostiquen d’alguna correcció més a la baixa durant els propers mesos.

És clar, alentiment de l’economia per una banda, devaluació de la moneda per l’altra i una crisi també de manual a la vista. Si això hi afegim la realització per part dels inversors/especuladors dels importants beneficis acumulats a la borsa fins a principis de l’estiu, ens trobem al mes d’agost amb una explosió d’una fins ara desconeguda bombolla borsària amb baixades que arriben al 40 % i que acaba encomanant la resta de borses del món que pateixen també significatives caigudes, tot i la poca exposició europea a dites borses, que no arriba al 2 % del seu total.

Malauradament, la classe mitjana xinesa, que durant l’any havia apostat per invertir en una borsa reforçada amb les noves companyies d'IT, han vist com es volatilitzaven part dels seus estalvis i de les seves expectatives, generant-se un clima de frustració latent entre una població que bàsicament s’ha dedicat a treballar i molt i a estalviar també molt.

Les autoritats del país, que ja han tastat els efectes de l’alentiment de l’economia i de les conseqüències de la devaluació de la moneda, semblen tenir clar que han de potenciar també el mercat intern, tant a nivell productiu, amb incentius fiscals i facilitats burocràtiques, com a nivell de consum intern, on el potencial és molt gran. De fet, però, encara van molt més enllà i estan preparant el terreny per a una transició cap un nou model econòmic adaptat als canvis i les exigències que evidencia el nou ordre mundial.

És en aquest escenari on Europa i per què no Andorra, presenten les seves credencials per esdevenir uns qualificats companys de viatge en aquesta transició vers un nou model econòmic i social.

De fet, ja fa temps que la Xina s’ha començat a fixar en Europa. A títol d’exemple, si donem un cop d’ull a les inversions xineses a Espanya, veurem que al 2014 varen arribar a la xifra de 95.000 milions d’euros, la qual cosa suposava un increment del 14 % en relació al 2013. Tanmateix, no hem d’oblidar l’interès xinès per potenciar els canals de distribució de mercaderies a Europa. En aquest sentit, és particularment significativa la prova pilot d’un tren de mercaderies recorrent una ruta de 13.000 kilòmetres entre Yiwu (el principal centre de vendes a l’engròs del món) i Madrid, d’anada a finals del 2014 i tornada un parell de mesos més tard.

Sabem d’altres projectes a la nostra veïna Espanya encaminats a la creació de grans centres logístics i d’emmagatzematge per a una posterior distribució a la resta d’Europa. Però juntament a aquestes infraestructures de grans dimensions se’n podrien arribar a plantejar d’altres complementàries de les primeres, per tal de canalitzar tota la logística comercial a l'estil dels grans centres majoristes xinesos, i en aquest sentit Andorra hi podria tenir el seu paper.

El que sí que puc afirmar, i això és una bona notícia, és que la Xina s’ha fixat ja en Andorra i coneix els importants avantatges que ofereix en relació a d’altres territoris. De nosaltres depèn que el que ara són expectatives es converteixin en realitats molt aviat.

Que la Xina està canviant és evident i que ha patit certes sacsejades econòmiques els darrers mesos també, però que ningú dubti de les virtuts d’aquest admirable poble i que ja vaig ressaltar en un altre article.

La reacció està servida i el món es troba expectant davant dels canvis que aquesta gran superpotència capitanejarà en els propers anys. Us asseguro que és un gran company de viatge i espero que Andorra sàpiga jugar les seves cartes en aquesta nova partida que ja ha començat.