El cavall blanc de Santiago

Com cada any, les proves d’accés a les universitats catalanes i franceses generen polèmica, sobretot per les queixes dels estudiants a change.org sobre la suposada dificultat d’algunes preguntes

La historia no és una lliçó escrita sobre una pissarra que es pot esborrar fàcilment. Estem condemnats a repetir el passat. No podem escapar-nos de la repetició. Ho sabien Nietzsche (l’etern retorn), Hegel (la història es repeteix) o James McCourt (la història es repeteix com els singlots). I ho sabem cada cop que els estudiants s’han d’examinar de la selectivitat a Catalunya o del ‘baccalauréat’ a França.

No falten a la cita anual els exàmens mal formulats o amb errades i les queixes per les dificultats d’algunes proves. I això passa des dels temps de Caifàs. L’any 2010 els estudiants catalans que havien d’analitzar el quadre de Monet ‘Sol Ixent’ es van trobar amb una imatge de tons càlids amb vermells i taronges, molt diferents de l’original amb tons freds de verd i blau. A l’examen de matemàtiques d’aquest any del bac que s’ha fet també a Andorra, hi havia un + en comptes d’un -. 

Però són més habituals les queixes per les dificultats de les proves que no pas les errades, sobretot a través la plataforma change.org. Campanyes a la selectivitat del 2011 perquè a l’examen d’anglès sobre un fragment de la sèrie ‘Lost’, alguns alumnes que queixaven per trobar-se en desavantatge amb els que havien vist algun episodi. O a la del 2014 per la dificultat en dos problemes de matemàtiques. El preocupant no són les protestes. És el seu augment i la quantitat de firmes que els hi donen suport. Hem arribat a un nivell al·lucinant.

El 14 de juny al ‘Catalunya Vespre’ de Catalunya Ràdio va sortir un professor o un alumne queixant-se de la prova d’economia de la selectivitat i dient que “calia pensar molt”, com si anés destinada a futurs universitaris amb encefalograma pla. Hi ha gent que està convecuda que gràcies a internet qualsevol personal pot canviar el món amb un sol clic. Només així es pot entendre la campanya contra l’examen d’anglès del bac 2016.  Es demana la seva anul·lació o la modificació en el barem de puntuació, dues coses que semblarien lògiques sinó fos que el motiu de la queixa és la pregunta on es demanava situar Manhattan.

El text de l’examen eren 21 línees de la novel·la d’Alice Hoffman ‘The Museum of Extraordinary Things’. El paràgraf fa esment a un home que surt del seu apartament i, passejant a prop del riu Hudson, contempla la creixent urbanització de Manhattan a principis del segle XX. La primera pregunta (i motiu de la polèmica) era a quina ciutat es desenvolupa el fragment del llibre. A banda d’un tema de cultura general, en tots, absolutament tots, els llibres del curs (‘términale’) que dóna accés al bac hi ha una lliçó sobre Nova York i Manhattan. Però, a més a més, en el mateix text de l’examen està escrit que ‘l’any 1927 a Nova York es podien veure els primers gratacels’.

 Ja no és incultura. És una manca de comprensió lectora que recorda aquella pregunta de l’escola franquista sobre de quin color era el cavall blanc de Santiago. La història sempre es repeteix. Tot i que en ple segle XXI i a nivell d’estudiants que aniran a la universitat és més que una constatació: una preocupació.