Carles Naudi demana si es delegarà la facultat legislativa al Govern per adoptar la normativa europea

Andorra la VellaEl conseller general del grup mixt i membre per UL+CGILM, Carles Naudi, ha presentat a la Sindicatura una demanda d'informació adreçada al Govern, perquè expliqui millor com té previst transposar tota la normativa comunitària si finalment Andorra entra a la Unió Europea mitjançant un acord d'associació. Entre reglaments, directives i decisions comunitàries, estaríem parlant de milers de normes, que en algun moment l'executiu "ha xifrat en 6.000 i en d'altres fins a 16.000", ha plantejat Naudi. I aquí se li han de sumar les entre 600 i 800 normes anuals de represa dinàmica. En la darrera sessió ordinària del Consell General, del 15 de març, el conseller del grup mixt ja va demanar per aquesta qüestió i "vam detectar que no tenen massa idea de per on tirar", ha lamentat, motiu pel qual reincideix i demana explicacions clares a l'executiu, per acabar amb "les incerteses i dubtes" en la forma de transposar tot aquest cabal comunitari.

Una de les vies que la titular d'Afers Exteriors, Maria Ubach, va plantejar davant dels consellers generals va ser a partir de l'aplicació de l'article 59 de la Constitució, que preveu la legislació delegada del Consell General cap al Govern per un període de temps i uns aspectes concrets. Una acció que no s'ha fet mai abans, ha recordat Naudi, però que, al seu parer, l'article no es va crear en aquesta direcció, "per a un cabal tan gran", sinó en "àmbits més reduïts". Per aquest motiu, Naudi dubta que la solució sigui donar al Govern aquesta "carta blanca".

En aquest sentit, a la demanda d'informació es demana que, en cas que s'apliqués aquest article, "quines serien les formes parlamentàries de control, les matèries, els principis i les directrius contingudes en el projecte de delegació".

El conseller membre per UL+CGILM també ha reiterat que transposar a l'ordenament jurídic andorrà tot aquest cabal comunitari pot posar en qüestió la sobirania del país tenint en compte que no hi ha cap representant andorrà a Europa. També ha criticat que s'estigui plantejant canviar la legislació perquè alguns dels reglaments no siguin traduïts a la llengua oficial del país, el català, per un tema de costos.

SDP pregunta pels honoraris de l'advocat Pujadas

D’altra banda, el conseller general de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), Víctor Naudi, ha presentat quatre preguntes perquè siguin respostes pel Govern per conèixer els termes i l’abast de l’encàrrec professional que l’executiu va encomanar el mes de juny del 2016 a l’advocat Manuel Pujadas per a la presentació d’una querella en la causa penal oberta per la Batllia, el mes de març del 2015, contra diversos directius de Banca Privada d’Andorra.

D’aquesta manera, vol saber el contingut del l’acord del consell de ministres a través del qual es va encomanar a Pujadas aquesta actuació judicial, quina és la quantia que s’ha abonat ja en concepte d’honoraris i despeses a aquest lletrat, i també vol tenir informació sobre si Pujadas rep una quota mensual d’honoraris i la seva quantia i quin és el cost global estimat de les despeses d’assistència jurídica.