López posa en dubte la voluntat del Govern de fer polítiques efectives sobre l'habitatge

El debat sobre la modificació de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme deriva en una picabaralla sobre el registre de propietat

El projecte de llei de modificació de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme s'ha aprovat aquest dijous gairebé dos anys després de la seva tramitació amb les abstencions dels grups de l'oposició i amb l'excepció del vot en contra del conseller de Socialdemocràcia  Progrés, Víctor Naudi. De fet, l'oposició en ple ha coincidit en lamentar que no s'hagi abordat una reforma més general de la llei tot i que el ministre d'Ordenament Territorial, Jordi Torres, havia mostrat la seva predisposició a què es pogués fer una revisió aprofundida. El ministre ha admès que cal aquesta revisió més global però també ha destacat que en el temps que queda de legislatura no es podrà abordar ja que és "complex". El debat s'ha centrat molt especialment en la creació d'un registre de propietat i de les polítiques d'habitatge.

Torres ha defensat que l'objectiu principal d'aquesta reforma és "facilitar" els projectes d'interès nacional, ja que farà que es pugui ser més eficients en la plasmació d'aquests tipus de projectes, que permetrà que el Govern pugui disposar dels terrenys per destinar-los a projectes d’interès nacional sense que en tots els casos estigui supeditat a la voluntat del comú. També es facilita que els notaris puguin elevar escriptures públiques encara que no hi hagi la signatura del 100% dels propietaris i es facilita que les urbanitzacions anteriors als plans d’urbanisme parroquial es pugui adequar a la llei.

Prèviament al debat sobre la totalitat de la llei, el PS havia presentat dotze reserves d'esmena al projecte de llei de modificació de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme que ha derivat en una picabaralla entre el conseller del PS i president suplement del grup parlamentari mixt, Pere López i el cap de Govern, Toni Martí, sobre les polítiques per solventar la problemàtica de l'habitatge del lloguer, ja que López ha lamentat que sense un registre de la propietat "no es podran prendre" mesures per fomentar-les ja que "no saben què passa al mercat immobiliari". D’aquesta manera, ha acusat el Govern de fer política de “postureig”, posant en dubte que realment es vulguin tirar endavant mesures efectives per a l’habitatge quan es nega la possibilitat de crear un registre de la propietat. “Sense un registre de la propietat no és creïble la preocupació per l’habitatge”, ha etzibat. Martí li ha respost que no és en la llei d’ordenació del territori que aquest registre s’ha de crear i s’ha manifestat “disgustat” que s’aprofiti aquest debat per posar en dubte la preocupació del Govern sobre l’habitatge. Martí li ha recordat que arreu abans de fer un registre de la propietat s’ha fet primer el cadastre i li ha retret que comuns en què el PS ha governat, com el d’Andorra la Vella, encara no el tinguin. Enmig del debat hi ha intervingut el conseller d’SDP, Víctor Naudi, recordant que els comuns sí que tenen informació sobre les propietats immobiliàries, ja que arran del debat es podia entendre “que ningú sap res”. De fet, Martí ha agraït aquesta intervenció destacant que del que deia el PS semblava que Andorra era “el 'far west'” i ha conclòs que el 80% dels propietaris només han apujat els lloguers amb l'IPC i que, per tant, el que afirmava López, fent referència a una pujada generalitzada, no era cert.

El PS havia presentat esmenes que han estat desestimades en la seva totalitat i que, a banda del registre de la propietat, pretenien que s’hagués de preservar una distància de 300 metres entre els béns d’interès cultural i els projectes d’interès nacional i els plans sectorials o que la reversió del terreny es rebaixés a tres anys en lloc de cinc si el Govern no tira endavant el projecte d’interès nacional. També es volia que el percentatge de representació dels propietaris per desenvolupar un pla parcial fos del 60% en lloc del 75%.

En el debat sobre la totalitat de la llei el president del grup parlamentari liberal, Jordi Gallardo, ha justificat la seva abstenció lamentant que en aquesta llei queden encara alguns aspectes pendents, com que hi hagi una major planificació en els plans d’infraestructures nacionals perquè els comuns puguin fer una millor previsió. De la seva banda, la consellera independent Sílvia Bonet ha lamentat que amb la modificació es trenqui el principi de subsidiarietat per als privats “que senten que no se’ls té en compte”. Víctor Naudi ha destacat que la llei és un mal text i que es va cap a una centralització i es treuen competències als comuns. La consellera del PS, Rosa Gili, ha lamentat que la promesa de Torres sobre una reforma més general hagi quedat “en no res”, mentre que el conseller d’Unió Laurediana i consellers independents de la Massana Joan Carles Camp ha destacat que aquesta reforma no satisfà a les demandes de la població. A l’últim, la consellera de DA Meritxell Palmitjavila ha destacat que aquesta reforma no resta competències als comuns ja que recull els acords a què es va arribar amb ells en el marc de les negociacions sobre les competències i ha recordat que en alguns casos per declarar un projecte com a interès nacional caldrà un informe preceptiu i/o vinculant del comú.

Etiquetes