L'oposició rebutja els Pressupostos: ni compleixen la llei ni responen a les "necessitats" del país

Andorra la VellaEl Consell General ha rebutjat aquest dijous les dues esmenes a la totalitat que els grups parlamentaris de Terceravia+Unió Laurediana+Independents i socialdemòcrata havien presentat. D'aquesta manera, el text continua el seu tràmit parlamentari amb l'objectiu que pugui ser aprovat el mes de gener.

En la defensa de l'esmena a la totalitat, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, ha destacat que "és impossible" que puguin donar suport als comptes presentats pel Govern ja que ha justificat que "els andorrans i les andorranes demanen solucions" i des de l'executiu estan "ignorant aquesta crida". En aquest sentit, ha lamentat que s'hagin presentat uns "pressupostos normals quan en realitat haurien de ser especials, gairebé excepcionals, perquè és un moment clau". Així, creu que no es dona impuls a determinades polítiques necessàries i que tampoc es destinen els diners que calen per a la reactivació econòmica "ni per evitar" que cap persona "quedi enrere". A més, lamenta que no es doni resposta a "problemes estructurals" com són l'habitatge, les pensions baixes, les estructures familiars amb dificultats, les problemàtiques socials creixents i uns serveis públics que estan en "constant devaluació".

Així, ha posat en relleu que "l'accés a l'habitatge és un sever problema" i la dotació pressupostària que s'hi destina és insuficient i en aquest sentit ha tornat a incidir en la flexibilització de les ajudes i en un parc d'habitatges de lloguer assequibles. Ha defensat que el grup parlamentari socialdemòcrata demana evitar que hi hagi pisos sense llogar enmig d'un context de pisos buits; flexibilitzar les ajudes i afavorir un parc de lloguer accessible. "Aquest 2022 tampoc hi haurà solucions per a l'habitatge", ha lamentat. També ha reivindicat que el pressupost hauria de "ser l'eina" per donar resposta a les persones que tenen més dificultats; i també ha destacat que troben a faltar inversió en cultura i esports. A més, ha manifestat que calen mesures per ajudar el teixit empresarial; recursos per reforçar la salut mental i la inserció laboral.

López ha criticat les previsions sobre les que es fa aquest pressupost i d'aquesta manera, un "dèficit descontrolat", i ha manifestat que s'està davant una "situació alarmant" que ha comparat amb un "vaixell amb un conductor que no sap cap a on anem". També ha lamentat la despesa pública ja que ha recordat que s'està davant el Govern que compta amb "més ministres, més secretaris d'estat, més càrrecs de relació especial, més ens" de la història i que a més està fent les majors adjudicacions directes i creu que totes aquestes despeses "van en detriment de polítiques d'habitatge", de millores en les pensions o de la millora de la qualitat de vida de les persones.

A l'últim ha criticat que no hi hagi una "gestió rigorosa" i que no se sigui capaç de donar resposta a les necessitats de la ciutadania.

Al seu torn, el president del grup parlamentari de Terceravia+Unió Laurediana+Independents, Josep Pintat, ha defensat que l'argument principal per rebutjar els pressupostos és que "no s'avenen" amb la legalitat ja que contravenen la llei de finances públiques. "No és simplement una qüestió formal, en aquest cas la forma és el fons" i ha afegit que s'estan posant en qüestió les competències del Consell General. Ha lamentat que no només no es compleixi la legalitat sinó que a més s'aprofita aquest text per modificar tot un seguit de lleis. "No compartim aquesta forma de legislar", ha manifestat. També considera que les previsions fetes al pressupost són "un brindis al sol" i ha lamentat que l'endeutament continuï creixent i que no hi hagi cap previsió per a les pensions. A més ha alertat que tot això es dona en un context de "pandèmia desbocada". "Tornem a estendre la mà i demanem que retirin el pressupost i enfoquin de nou els escassos recursos de l'Estat", ha demanat Pintat.

Davant les afirmacions de l'oposició, el ministre de Finances, Eric Jover, ha argumentat que el pressupost per a l'any que ve no és "un més" sinó que és "extraordinari", especialment perquè s'està immers encara en la pandèmia del SARS-CoV-2. D'aquesta manera ha defensat que "és equilibrat" i que dona resposta a les necessitats de la població i a la lluita contra la pandèmia. Ha puntualitzat que dins els 491 milions previstos en despeses s'incrementin un 10% i un 8%, respectivament, els pressupostos destinats als ministeris de Salut i Afers Socials, Joventut i Igualtat. Quant als ingressos, ha defensat que tenint en compte l'evolució econòmica tornen a una situació semblant a l'època prepandèmia i es preveu que siguin de 465 milions d'euros, és a dir, un 17% més que el 2021. Jover ha manifestat que "més enllà de l'impacte de la Covid és important veure que el projecte de pressupost respon clarament" al full de ruta marcat pel Govern, l'H23, i aposta per criteris com la sostenibilitat, la transformació digital, el desenclavament i les polítiques d'habitatge. El ministre ha defensat l'equip humà que conforma el Govern ja que ha estat capaç de "donar resposta satisfactòria" a un dels majors reptes de l'època moderna i ha retret que López vulgui l'aprimament d'aquesta estructura ja que li ha manifestat que no arreglarà les finances del país. També ha rebutjat que el pressupost s'hagi de retirar ja que ha defensat que és la "principal eina" per lluitar contra els efectes de la crisi provocada pel coronavirus.

Quant al dèficit, ha manifestat que cal relativitzar-lo ja que malgrat es preveu que sigui de 26,5 milions l'any que ve s'ha de tenir en compte que durant el període 2005-2012 es van tancar els diferents exercicis amb una mitjana de 79 milions de dèficit mentre que entre el 2013 i el 2019, és a dir, amb governs demòcrates, la mitjana ha estat de quatre milions de superàvit. L'endeutament podria arribar, ha defensat, al 49% del PIB i es quedarà al 45,2% i ha recordat que en sis anys es retornarà al 40% segons el pla d'equilibri financer.

Des de la majoria parlamentària s'ha defensat el pressupost que han qualificat com a "assenyat" rigorós i prudent. D'aquesta manera, el president del grup parlamentari demòcrata, Carles Ensenyat, ha destacat que s'hagin centrat en la recuperació però també que estiguin "enfocats" per estar al costat de la població que està patint. Ensenyat ha defensat el fet que les dades estan suportades pels indicadors econòmics que s'estan donant, com per exemple el creixement del 5,5% real del PIB en el tercer trimestre de l'any o que la taxa d'ocupació se situï en el 82% i sigui la més alta de la darrera dècada. Segons ha posat en relleu això demostra que tenim un teixit econòmic enfortit la qual cosa evidencia que "la Covid ens ha tocat però no de mort". També ha defensat, davant els arguments de Pintat, que "no incompleix cap llei" ni es fan modificacions legislatives "per la porta del darrere". Així, ha lamentat que alguns facin "alarmisme" i ha defensat que aquests comptes no comporten "cap risc per al país". A més, ha reivindicat la reestructuració del deute així com la diversificació de les seves fonts i l'allargament dels terminis en el retorn de les emissions. En definitiva, Ensenyat ha lamentat que des de l'oposició no es proposin alternatives i ha defensat que el millor és que tots plegats es posin a treballar per tenir aquest pressupost aprovat "el més aviat millor".

Al seu torn, el president del grup parlamentari liberal, Ferran Costa, ha defensat que el pressupost és "àmpliament excepcional i àmpliament social" per encarar la recuperació econòmica. "Són uns comptes fets des del respecte i tocant de peus a terra" i ha subratllat que s'emmarquen en les previsions de recuperació de l'economia global. De fet, ha defensat que aquest projecte té "totes les peces per donar resposta" a les necessitats del país. En la mateixa línia el president del grup parlamentari de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, ha defensat que es tracta d'un pressupost "assenyat amb un dèficit raonable".

Llei de transparència

D'altra banda, el Consell General ha començat a debatre aquest dijous al vespre les tretze reserves d'esmena que el grup parlamentari socialdemòcrata havia presentat a la proposició de llei qualificada de transparència i accés a la informació pública. El debat ha estat suspès fins divendres al matí, quan es continuaran debatent les reserves d'esmena restants i també l'aprovació de la llei. Ha estat rebutjada la pretensió del PS que els coprínceps i els seus serveis estiguin sotmesos a aquesta llei i també que la declaració patrimonial i el règim d'incompatibilitats dels càrrecs electes siguin públics. També s'ha tombat la proposta d'aixecar la reserva d'accés dels consellers generals a la informació en poder de l'AREB i de l'AFA o la nova composició que el PS proposava sobre la comissió nacional d'accés i avaluació de la documentació.

Els punts que han generat més debata han estat els referents als coprínceps i a les declaracions dels càrrecs electes. D'aquesta manera, i quant al primer aspecte, la consellera Susanna Vela ha destacat que "no es pot entendre" que una institució andorrana no estigui sotmesa a una llei nacional, i quant al segon, la presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Salazar, ha destacat que la intenció que tenien era que aquestes declaracions fossin públiques i en aquest sentit ha recordat les recomanacions del Grup d'Estats contra la Corrupció (Greco) que "demana" que les declaracions de patrimoni sigui públiques i es registrin també dades dels convivents.

En el cas dels coprínceps, la presidenta suplent del grup parlamentari demòcrata, Mònica Bonell, ha defensat que afegir a la llei els coprínceps i els seus serveis "no s'ajusta" al que estableix la Constitució sobre les seves funcions. En el mateix sentit, el ministre de Finances, Eric Jover, ha manifestat que convé mantenir el que marca la llei.

Pel que fa a les declaracions dels càrrecs electes, Bonell ha defensat que no es veu "necessària" la publicació per evitar "el safareig" que podria suscitar i consideren que fer-ho no comportaria "cap benefici". Quant al Greco, ha recordat que ara tot just està fent la seva avaluació i que, per tant, cal no "avançar-se" al que podran determinar. Al seu torn, el cap de Govern, Xavier Espot, ha fet una crida al PS a evitar caure en "el mimetisme" amb altres països més grans on aquesta publicació no té les implicacions que podria tenir a Andorra i ha defensat que la majoria i el Govern estan "a favor del control estricte de la transparència". De fet, ha recordat que el text a debat "neix" a les files de la majoria. A l'últim, des de Terceravia+Unió Laurediana+Independents, i quant a les recomanacions del Greco, el president suplent, Joan Carles Camp, ha destacat que Andorra ha de defensar "les seves especificitats" davant organismes internacionals.