Art de màgia

La política mai pot ser explicada a les universitats com una ciència

Hi ha gent per a tot. Per connectar-se amb extraterrestres via YouTube, per fer un estudi sobre com es pot guanyar al 'Pedra, paper, tisora' o per subhastar la seva virginitat a internet. Hi ha lluitadors de sumo africans, surfistes de trens a Sud-àfrica i 'skaters' a l'Iran. I hi ha un home amb serrell 'lobotòmic', dents de piano desballestat amb separació estil Vanessa Paradis, miop i astigmàtic que intenta seguir l'actualitat política andorrana. Aquest sóc jo.

Confesso que els darrers dies m'he perdut i no és perquè sigui un desastre de coordinació psicomotriu i em faci un embolic entre la dreta i l'esquerra. Tenim un cap de Govern que, com un triler, juga amb els cubilets, però en comptes d'un dau hi ha la data de les eleccions. I mentrestant, les úniques dates que hi ha confirmades són les de la visita del copríncep francès François Hollande, els propers 12 i 13 de juny. El ministre de Presidència, Antoni Riberaygua presenta una dimissió en diferit, adaptació a Andorra de la famosa indemnització en diferit de l'extresorer del Partit Popular, Luis Bárcenas, que va popularitzar la secretària general de la formació política espanyola Maria Dolores de Cospedal. Per acabar-ho d'adobar, el president suplent del grup parlamentari mixt i exministre, Gerard Barcia se'n va al programa 'Ara i aquí' de Ràdio Nacional i li explica a l'Àlex Lliteras que veu factible una aliança amb Demòcrates per Andorra de cara a les eleccions.

És un cas curiós el de Socialdemocràcia i Progrés. Els seus membres van formar part del Partit Socialdemòcrata, que va ser un autèntic flagell d'heretges i d'infidels. Després de l'escissió i amb les sigles SDP s'ha reconvertit en una mena de 'Cofradía del Nuestro Padre Jesús el Rico, Cautivo y Rescatado'. Ha deixat el paper de poli dolent al PS i s'ha atribuït el de poli bo. Un llop amb pell de corder per a una política que ha extraviat el pensament i la imaginació. Ja ho va advertir Octavio Paz en rebre el premi Alexis de Tocqueville atorgat per l'Acadèmia Francesa l'any 1989.

El poeta mexicà va demanar més poesia per a la reconstitució del pensament polític. Perquè els poetes van alimentar el pensament de Marx, Locke i Hobbes. A les facultats de ciències polítiques hauria de ser obligatòria la lectura d'Èsquil, Homer i Shakespeare. Tot i que penso que el nom de la carrera està molt mal triat i no és el més adequat perquè la política mai no pot ser explicada per una ciència. És art. De màgia.