Agafar el transport públic, un tema de categoria social

Gairebé la meitat de la població no sap què fa el Raonador del Ciutadà

El transport públic, el seu ús i la seva valoració centra una part destacada de l’Observatori Social d’Andorra corresponent al primer semestre d’aquest 2018, fet públic aquest dimarts al migdia. A la pregunta sobre quin és el mitjà de desplaçament habitual per dins del país, el 19,2% afirma que és precisament el transport públic, mentre que el 9,4% diu que agafa aquest o el vehicle privat de manera indistinta. Són dades positives si es comparen amb les del 2008, última vegada que es va fer aquesta pregunta dins l’Observatori que elabora semestralment el Centre de Recerca Sociològica d’Andorra (CRES). Llavors el 17,3% utilitzava el transport públic i el 4,4% utilitzava els dos mitjans.

Amb tot, la notícia no és tan positiva si es fa una anàlisi sobre el perfil de la persona que agafa aquest transport. Estem parlant sobretot, ha informat el director del CRES, Joan Micó, de mestresses de casa, personal no qualificat, jubilats, aturats i joves. Al seu parer, “a Andorra el transport públic està molt relacionat amb aquesta divisió social”, un fet que no passa a d’altres llocs propers, ha reconegut. És a dir, hi ha una clara divisió “en funció dels ingressos” entre qui l’utilitza (els que cobren menys) i qui prefereix el cotxe (els que cobren més).

Per intentar entendre millor per què aquestes persones amb millor posició social no agafen el transport públic del país, el CRES n’ha preguntat els motius. La meitat dels enquestats que prefereixen el cotxe diuen que l’autobús no és còmode, i el 19,2% diuen que es guanya més temps amb el vehicle particular. El trajecte és la tercera raó, i el preu elevat del bitllet no arriba fins la quarta. Horaris o freqüència del servei serien altres motius exposats.

En canvi, quan es pregunta sobre quines mesures s’haurien de prendre des de les administracions per fomentar l’ús del transport públic, la primera resposta -i tenint en compte que aquí també respon la població que l’utilitza- sí que és la de baixar preus, seguida de millorar les freqüències, respectar els horaris i ampliar les línies actuals.

L’apartat sobre el transport públic està inclòs a l'Observatori dins un de més genèric per avaluar quin és el grau de satisfacció dels serveis públics per part de la ciutadania. Agafant només els enquestats que n’han fet ús els darrers mesos, la llista dels millor valorats l’encapçalen els Centres d’Atenció Primària (el 95,7% diu estar molt o bastant satisfet). També obtenen bona puntuació FEDA i les mútues elèctriques (93,4% estan molt o bastant satisfets), i el servei de tràmits dels comuns (90,7%). La Batllia i Andorra Telecom són els menys valorats, amb un 61,9% i un 55,8% que assegura estar molt o bastant satisfet, respectivament.

A mitja taula, s’hi situa el Raonador del Ciutadà. Però en aquest cas estem parlant d’uns resultats molt relatius, tenint en compte que és molt baix el nombre de persones que l’han visitat els darrers dotze mesos, tal com ha reconegut Micó. De fet, fins a un 48,6% de la població diu que no sap quines són les funcions del Raonador del Ciutadà, fet que demostra el poc coneixement general d’aquesta institució dins d'Andorra. A part del 'no sap/no contesta', la resposta més repetida a l’enquesta, dita però només per un 10,5%, és que es dedica a ajudar a la gent amb problemes o que pateixen injustícies.