Ajona: "El sol fet d'haver pogut començar a implementar el pla director és motiu de satisfacció"

ArcalísLa temporada 2014-2015 Xabier Ajona va acceptar el repte d'agafar el rumb d'una estació on es posava en dubte la seva viabilitat econòmica, tal com ell mateix recorda. Tres temporades i mitja després, l'equip d'Ordino-Arcalís ha aconseguit millorar els resultats i gestió, fet que ha permès captar l'interès de privats per entrar a la societat, ara mateix 100% pública i gestionada pel comú d'Ordino. A l'espera de si finalment el concurs públic obert es concreta amb propostes fermes (la de Joan Viladomat, màxim accionista de Saetde, és la que semblaria més ferma), a l'ARA Andorra hem conversat amb el director d'Ordino-Arcalís sobre com està anant la temporada, i com es treballa per seguir millorant i no perdre el camí ascendent iniciat.

Ens trobem a finals de les festes de Nadal, es tancaran de manera positiva?

Estem en una situació millor que l'hivern passat. Especialment perquè els esquiadors gasten cada vegada més. Concretament estem un 20% per sobre, fet que demostra que els clients aprecien els nostres serveis. És el camí que hem de seguir, perquè la nostra aspiració no és que el volum de clients pugi una barbaritat, sinó que es basa sobretot en el creixement de la despesa. Ha estat l'estratègia de les últimes quatre temporades, i funciona.

A més, es manté la línia ascendent pel que fa al nombre d'esquiadors dels darrers anys...

L'any passat vam tenir 184.000 esquiadors, i l'anterior 192.000. Però, fent un balanç dels darrers anys, la progressió és ascendent. Amb tot, el que és important és que, tot i que vam baixar en uns 9.000 esquiadors la temporada passada, els ingressos van passar de 5,7 a 6,3 milions d'euros. Aquesta és la línia.

L'augment del nombre d'esquiadors es deu a que teniu més varietat de nacionalitats?

La majoria dels esquiadors que ens visiten segueixen sent catalans, però cada cop tenim més gent d'altres punts d'Espanya. En paral·lel, anem fent una tasca, a poc a poc però amb pas sòlid, amb mercats internacionals. I cada cop ens va millor en aquest sentit. Per exemple, ens ha sobtat la darrera setmana de l'any la quantitat d'esquiadors francesos, també anglesos, polonesos i russos, que hem tingut. Uns clients que abans eren comptats i que cada cop ens tenen més presents.

El client andorrà, també gasta?

Si només li ofereixes esquí i un servei de restauració baix trobarà moltes alternatives, com anar a dinar a casa seva, per exemple. Però cada vegada més el client andorrà gasta en restauració i en d'altres serveis, com el Màgic Ski. Un servei que fa tres anys no arribava als 80 nens, i ara passa dels 200. El client del país és interessat, l'hem recuperat i l'estem motivant per pujar més sovint.

El pla director de l'estació ja s'ha començat a aplicar aquesta temporada, com el valores?

El sol fet d'haver pogut començar a implementar el pla director és motiu de satisfacció. En tres anys hem passat de dubtar sobre la viabilitat de l'estació, a deixar de perdre diners i poder justificar la viabilitat d'Arcalís i, finalment, generar l'interès de privats per l'estació. La possibilitat de desenvolupar el pla és un motiu d'orgull. Aquest hivern ja l'hem començat a aplicar, i tant bon punt finalitzi la temporada iniciarem les tasques de construcció del telecabina que ha d'unir la zona de l'Hortell amb la Coma. La idea és que durant l'estiu s'acabi la instal·lació i tenir-la a punt per a l'hivern vinent. Portem molts anys sense veure que s'instal·li un nou gran giny a Arcalís, mentre altres estacions anaven fent grans inversions. Ens havíem quedat una mica enrere. Aquesta possibilitat genera optimisme i ganes. A més, l'entrada d'un privat a Secnoa podria accelerar tot això, i permetre fer altres inversions d'edificis i serveis que estan plantejades per als propers anys. Seria la manera d'ajudar a rendibilitzar la inversió des d'un inici.

Hi ha preocupació entre la plantilla pel fet que l'entrada d'un privat pugui alterar el funcionament actual?

Que hi hagi interès privat en invertir, per a la plantilla en primer lloc és motiu de satisfacció. A partir d'aquí, és evident que una mica d'incertesa sempre es genera. Però, a priori, si hem estat un equip que ha estat capaç de generar aquest canvi a positiu a l'estació, el lògic seria que no hi hagi canvis a nivell estructural i que puguem seguir treballant com fins ara.

Al pla director es fa constar que el telecabina de la Coma podria permetre obrir en períodes atípics. Serà així?

Un dels nostres objectius, a la llarga, és allargar la temporada d'esquí. I el telecabina ajudarà molt en aquest aspecte. Si tenim un principi o final de temporada amb innivació justa, podrem seguir donant accés al sector principal de debutants de l'estació. Evitarem mesures com les d'haver d'obligar als esquiadors a fer transbord de telecadires, com fins ara. O baixar-los i pujar-los amb vehicles nostres.

Les noves inversions requeriran de més personal?

La tardor del 2014, just abans d'iniciar el canvi de política a Arcalís, l'empresa tenia vint persones fixes. Avui estem al doble. Al final si es genera més feina, si hi ha més ginys, comportarà que caldrà seguir reforçant les estructures, per donar a l'abast amb el que estem generant i reforçar el creixement. Hem d'evitar el que ens passa ara: els serveis creixen però no tenim recursos econòmics per afrontar-ho. Poso un exemple. Quan vam arribar un dels problemes és que no hi havia punt de lloguer als Planells. El vam generar i es va quedar petit, el vam ampliar i es va tornar a quedar petit. Som capaços de generar demanda, millorar el producte, però no tenim l'espai adient per generar un servei com caldria. Estem encallats, i estem donant un mal servei. Necessitem inversió.

L'arribada d'un inversor a l'estació pot alterar les relacions amb Pal-Arinsal?

El rumb s'ha de veure, però no només depèn dels interessos d'Ordino-Arcalís, també dels interessos de Pal-Arinsal. De fet, aquests darrers anys hi ha hagut molts canvis dins de Vallnord i en la manera de funcionar, i no ha entrat cap capital privat a la societat. Les dues societats hem buscat els camins que més ens han interessat i hem intentat compaginar-los amb el camí comú de Vallnord. El resultat és que totes dues estacions estem millor que fa tres anys. Pel que fa al futur, el temps dirà quins són els interessos comuns de cada societat i els anirem gestionant de la millor manera possible. Aventurar com serà el futur és molt difícil, és arriscar-se molt o mentir. Els camins els anirem veient any rere any.

Així com la marca Grandvalira perilla, la de Vallnord també?

Què considerem perillar? Quan vam començar a generar canvis dins de Vallnord va haver-hi gent que va dir que els nous directors feien perillar Vallnord. Però Vallnord perilla quan perillen les societats. Les societats tenen la funció d'invertir i generar més feina i turisme al país, i les marques no deixen de ser eines per aconseguir aquesta funció. Per tant, crec que no ens hem d'obsessionar tant amb què és una marca, sinó en l'objectiu de les estacions del país. I si en algun moment ens hem de plantejar un nou paradigma, com va passar fa tres anys, si és el que ens fa més forts i el que ens permet obtenir els objectius de les societats, és el que s'ha de fer. La marca Vallnord fa tres anys era molt forta, però no estava funcionant, perquè cap de les dues societats tenia una situació sana. Però hem tirat endavant. En resum, no és un tema de marques, sinó d'objectius de les societats, i de la funció que compleixen les marques per aconseguir-los.

Ara mateix, estar sota el paraigua de Vallnord us beneficia?

Per descomptat, si no, no hi estaríem. Ara mateix, segueix sent beneficiós per a les dues empreses, i tenim molt clar que volem seguir juntes. Igual que teníem clar que fa uns anys hi havia una sèrie de coses que no ens aportaven res i que hem anat modificant.

Si finalment és Joan Viladomat qui entra a Secnoa, veuria bé un forfet conjunt que permetés entrar a Arcalís i a Pas de la Casa-Grau Roig?

Les fórmules comercials, si donen més alternatives al client, s'han d'estudiar. Si trobem noves eines per atraure més gent, les haurem d'analitzar.