Andorra ha viscut fins a tres 'tancaments' de frontera

L'historiador Albert Villaró indica que sempre han estat per conflictes bèl·lics o sanitaris, i normalment corresponien a un major control d'accés i sortida

La crisi de la pandèmia de la Covid-19 està generant que Andorra i els països del seu entorn estiguin prenent mesures molt dràstiques per tal d’intentar frenar el contagi del virus. Una d’aquestes és el tancament de fronteres per part dels països de la UE. En aquest sentit, tan sols podran entrar i sortir del Principat els transports de mercaderies, els treballadors transfronterers i aquelles persones repatriades o per causes majors com poden ser les necessitats mèdiques. Tot i no ser un tancament hermètic de la frontera, sí que s’obre un període de major control en els accessos que no és la primera vegada que es viu al Principat, tal com ha explicat l’historiador, Albert Villaró. “Els grans motius de tancament han estat sempre per conflictes bèl·lics o per raons sanitàries”.

Una d’aquestes situacions es va produir el 1720 per l’anomenada pesta de Marsella. Segons ha indicat Villaró, les autoritats espanyoles van instar al Consell de la Terra a fer un cordó sanitari perquè cap persona provinent de França pogués creuar a Espanya. En aquella època, després de la pesta negra al segle XIV, “ja eren conscients que la pesta era una malaltia molt contagiosa” i per tant van aplicar controls arreu dels ports de muntanya, perquè no pogués passar ningú. Aquell cordó que va crear al Principat a petició dels espanyols, va provocar que “els andorrans quedessin exposats”. La malaltia finalment no va arribar a Andorra però el control sanitari que va imposar Espanya va deixar el país completament aïllat.

Els conflictes bèl·lics com la guerra civil espanyola també van generar un control d’accés molt més estricte a les fronteres. “Durant aquell temps no hi va haver un tancament hermètic al 100% de la frontera sinó que va ser intermitent al llarg del període d'hostilitat”, tal com ha declarat Villaró, qui ha indicat que el concepte tancament, “fa referència a un increment del control”, ja que fins i tot en els pitjors episodis de la guerra, si algú volia o necessitava passar, ho feia.

Finalment, el tercer tancament més important es va produir al voltant dels anys 50. “França va tancar la frontera amb Andorra per pressionar al Consell General pel conflicte de les ràdios”, explica Villaró. Els ramats que anaven a pasturar cap a terres franceses a la zona de Tolosa, per exemple, van haver de baixar cap a Catalunya. En aquest sentit, Villaró ha manifestat que el sistema de control a les fronteres ha canviat molt: fa anys no es tenia la consciència del concepte de límit que es té ara. Amb tot, els períodes en què Andorra ha vist incrementat el seu control d’accés o de sortida del país, ha estat per les pressions exercides pels estats veïns. “La frontera s’ha utilitzat sempre com a arma política per pressionar Andorra”, ha conclòs Villaró.